Acte 29: Martí Anson Pavelló català, Arquitecte anònim
24.04.2014 - 07.09.2014
Pavelló català, Arquitecte anònim pren com a punt de partida la casa de vacances que Joaquim Anson va idear i construir per a la seva família als anys setanta. El seu fill Martí l’ha reconstruït amb l’objectiu de reivindicar l’arquitectura anònima i servint-se de la icona dels pavellons nacionals de les exposicions universals.
Es tracta d’una estructura de fusta desmuntable, que es pot tornar a muntar en pocs dies i sense l’ajuda de professionals. Així, la construcció d’Anson ret homenatge als constructors anònims que realitzaven projectes que es concretaven en edificis senzills, funcionals i assequibles.
D’aquesta manera, posa en valor els coneixements i l’expertesa del patrimoni local, com fan els pavellons nacionals de les exposicions universals i internacionals, que representen les idees d’un país a partir de la forma arquitectònica en què es concreten. Així doncs, la casa familiar és també un “pavelló català” i adquireix així un cert significat polític, aquell que reivindica una manera de fer anònima i cooperativa.
PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS AL PAVELLÓ
Comissari: Frederic Montornés
24/04/2014, a les 19h30
Durant la inauguració de l’ACTE 29: Martí Anson. Pavelló català. Arquitecte anònim, concert en directe de Marc Egea i Pol Ducable, que posen la banda sonora de la pel·lícula Two weekends de Martí Anson.
08/05/2014, a les 19h
Inauguració de l’exposició Parergon de Rasmus Nilausen.
03/06/2014, a les 19h
De còpies i fantasmes. Recherche sur l’origine. Acció a partir del concepte de còpia i anonimat en la producció arquitectònica des de la domesticitat, a càrrec de MAIO
19/06/2014, a les 19h
Al voltant de, xerrada de Josep Muñoz i Pérez al voltant del mobiliari arquitectònic als anys 60.
03/07/2014, a les 19h
Estendre els límits d’un pavelló, intervenció amb l’espai de Carme Torrent i Aimar Pérez Galí
Martí Anson
Després de llicenciar-se en Belles Arts, ha estat arquitecte (Bon dia, Sala Montcada, Fundació La Caixa, 1999-2000 i L’Apartament, Galeria Toni Tàpies, 2002), futbolista (L’angoixa del porter al penal, Iconoscope, Montpellier 2001), director de cinema (Walt & Travis, Wexner Center de Columbus, Ohio, EUA, 2003), constructor de vaixells (Fitzcarraldo, Centre d’Art Santa Mònica, 2004-2005), lladre de quadres (Mataró/Montréal, Circa Gallerie de Montréal, 2006) i paleta, construint una rèplica d’un edifici a Estats Units amb l’objectiu de contribuir a la preservació del patrimoni local (Martí i la fàbrica de farina, Lucky 7, Biennal Site Santa Fe, New Mexico, EUA, 2008). També ha estat transportista, intentant transportar una fàbrica de Mataró, la seva ciutat natal, a Lió (Martí i la Fàbrica de xocolata, Rendez-vous 09. X Bienal de Lyon. Frac Villaurbane) i pintor de parets, pintant les parets d’una galeria dels colors de dos equips de futbol i els seus resultats (El preu dels colors, Galeria Toni Tàpies, 2009-2010). També ha buscat fortuna muntant una empresa de xofers amb la col·laboració de Latitudes, (Mataró Chauffeur Service, No soul for Sale, Tate Modern, London 2010) i treballant per recuperar el mobiliari que va fer el seu pare durant els anys 60 a la ciutat de Mataró (Joaquimandson, Meessen de Clerq Gallery, Bruxelles 2011). A dia d’avui, es dedica a l’arquitectura recuperant una casa de vacances que va dissenyar el seu pare als anys 70 (Catalan Pavilion. Anonymous architect, Palais de Tokyo, Paris 2013).
Articles de premsa
Descarregables
Patrocinadors i col·laboradors
Compartir
Parergon
Rasmus Nilausen
Mostra de pintura que forma part de les activitats que es duran a terme dins l’Acte 29: Martí Anson. Pavelló català, Arquitecte anònim.
Or
Acte 30: Lúa Corderch
Narració videogràfica sobre com es generen el valor i el carisma, i quina és la seva relació amb la distància, l’opacitat i l’aparença.
Josep Muñoz i Pérez
Al voltant de
Xerrada a càrrec de Josep Muñoz i Pérez al voltant del mobiliari arquitectònic als anys 60.
De còpies i fantasmes. Recherche sur l'origine
MAIO
El pati de la Fundació Suñol està ocupat per un objecte amb aparença de casa.
Extendre els límits d'un pavelló
Carme Torrent i Aimar Pérez-Galí
Projecte performàtic del qual tots podem participar gràcies a l’absència de complexitat, la claredat de l’acció, la simplicitat del gest, la transparència de la seva intenció.
