portadas-su-ol

AJOBLANCO LIBERTARIO 1977

30.03. - 06.05.2017

L’any 1977 va ser clau al procés de transformació cultural i política d’Espanya. Barcelona va tenir un protagonisme radical i llibertari que no sempre s’ha visibilitzat. No obstant això, aquelles vagues, accions i convulsions socials van canviar per sempre la mentalitat i la vida quotidiana de milers de ciutadans. Quaranta anys després, els seus propis creadors revisen la implicació llibertària de la revista Ajoblanco als moviments socials d’aleshores, la vigència de la qual encara es manté viva, a més d’aportar fets i dates a la història de la Transició.

Google+FacebookTwitterEmailPrint
Marc Larré - Fang

ACTE 37: Marc Larré

23.05. - 25.06.2017

La investigació recent de Marc Larré (Barcelona, 1978) al voltant del fenomen fotogràfic indaga en el límit entre el que és representat i les qualitats tangibles d’allò que li serveix de suport. A l’exposició presentada al Nivell Zero, Larré va més enllà d’entendre la fotografia com a document o representació, per tal de destacar el seu caràcter icònic, objectual o espacial.  Presenta la imatge com material sensible o mal·leable, que es pot esculpir. En aquest projecte, l’artista tracta els aspectes que posen en evidència la materialitat de la imatge, treballant amb elements com el fang, el plàstic, el ferro, el ciment o cartró. En aquests materials abocarà tot un camp semàntic propi de l’ús i el consum de la imatge.

Google+FacebookTwitterEmailPrint
imatge

ACTE 38: Mònica Planes

06.07. - 02.09.2017

Aquest acte és fruit de la col·laboració entre la Fundació Suñol, la Fundació Han Nefkens i el Màster en Producció i Creació Artística de la Universitat de Barcelona. Mònica Planes (1992) ha estat guardonada amb la beca Han Nefkens – Postgraduats UB al 2016, i com en darreres edicions de la beca, el projecte realitzat s’exposarà al Nivell Zero. El treball de Mònica Planes investiga una forma de relació amb l’espai quotidià alliberada i depurada d’aquelles estructures predeterminades que condicionen la manera d’habitar-lo. (Re)construeix aquest entorn des d’un estat zero travessant-lo, sintetitzant-lo i objectualitzant-lo en peces constructives bàsiques per a, posteriorment, integrar-lo de nou jugant. El seu treball és, per tant, una apropiació de l’entorn a partir del joc amb el paisatge i d’una percepció particular dels elements que el conformen i que cristal·litza en el procés de moblar el que l’artista anomena “l’espai del no-res”, un espai subjectiu que ella contraposa a l’espai quotidià.

Google+FacebookTwitterEmailPrint