Calendari d’activitats

Google+FacebookTwitterEmailPrint
Mar
30
Thu
AJOBLANCO LIBERTARIO 1977
Mar 30 @ 7:30 pm – May 6 @ 8:00 pm
AJOBLANCO LIBERTARIO 1977

L’any 1977 va ser clau al procés de transformació cultural i política d’Espanya. Barcelona va tenir un protagonisme radical i llibertari que no sempre s’ha visibilitzat. No obstant això, aquelles vagues, accions i convulsions socials van canviar per sempre la mentalitat i la vida quotidiana de milers de ciutadans. Quaranta anys després, els seus propis creadors revisen la implicació llibertària de la revista Ajoblanco als moviments socials d’aleshores, la vigència de la qual encara es manté viva, a més d’aportar fets i dates a la història de la Transició.

Fotografies: Inma Alcario

Google+FacebookTwitterEmailPrint
May
18
Thu
CAMINS ENCONTRATS – MIRALDA. Obres 1977 i 2015
May 18 @ 7:00 pm – Sep 2 @ 8:00 pm
[:ca]CAMINS ENCONTRATS – MIRALDA. Obres 1977 i 2015[:es]CAMINS ENCONTRATS – MIRALDA. Obras 1977 y 2015[:en]CAMINS ENCONTRATS – MIRALDA. Works: 1977 and 2015[:]

El projecte Camins encontrats proposa fer coincidir dues obres de moments diferents d’un mateix creador, tot donant visibilitat a les relacions generades entre les peces, l’autor, el col·leccionista, especialistes i públic en un espai concret, el de la Fundació Suñol, per tal de descobrir i aprofundir en el fet creatiu. A la segona edició d’aquest projecte es presenten dues obres d’Antoni Miralda, realitzades ambdues amb 38 anys de diferència en contextos completament diferents.

En la contraposició de les dues obres trobem dos aspectes crucials en la investigació creativa de l’artista, tant l’apropament radical a la producció col·lectiva propi de Fest für Leda, treball presentat al 1977 a la documenta 6 de Kassel, com l’anàlisi antropològic dels processos de ritualització sota el marc del FoodCulturaMuseum, del qual es podrà veure a l’exposició la peça 46 ossos, que va formar part de la mostra What you want is what you get presentada a la galeria Moisés Pérez de Albéniz al 2015.

El projecte és una proposta conceptualitzada i coordinada per Enric Franch.

Fotografies: Santi Periel

Google+FacebookTwitterEmailPrint
May
23
Tue
ACTE 37: Marc Larré. De aquellas fotos estos barros
May 23 @ 7:30 pm – Jun 23 @ 8:00 pm
[:ca]ACTE 37: Marc Larré. De aquellas fotos estos barros[:es]ACTO 37: Marc Larré. De aquellas fotos estos barros[:en]ACT 37: Marc Larré. De aquellas fotos estos barros[:]

El joc de paraules que dona títol a l’exposició ens serveix com a punt de partida per situar les investigacions artístiques en el treball de Marc Larré (Barcelona, 1978). A la seva obra s’inverteixen les lògiques disciplinars: la fotografia remet a l’escultura i l’escultura pren qualitats pròpies de la fotografia. Aquest mecanisme d’inversió possibilita una exhaustiva exploració sobre qüestions de fons relacionades amb la imatge. Larré va més enllà d’entendre el fet fotogràfic com a document o representació, per tal de destacar el seu caràcter objectual.

Revisar les possibilitats tècniques i disciplinars de la fotografia i l’escultura el porten a destacar l’objecte nu com a element central de l’acte creatiu, però alhora hi afegeix una capa de significats basada en l’experiència de l’esdeveniment: l’acció pren cos, així, en la matèria i en l’espai. A l’exposició del Nivell Zero, això es manifesta a través d’un component determinat: el fang. Larré treballa aquest material com si es tractés d’una placa sensible on abocar el camp semàntic propi de l’ús i el consum de la fotografia.

Google+FacebookTwitterEmailPrint
Jul
6
Thu
ACTE 38: Mònica Planes. Nivell Zero
Jul 6 @ 7:30 pm – Aug 26 @ 8:00 pm
[:ca]ACTE 38: Mònica Planes. Nivell Zero[:es]ACTO 38: Mònica Planes. Nivell Zero[:en]ACT 38: Mònica Planes. Nivell Zero[:]

Aquest acte és fruit de la col·laboració entre la Fundació Suñol, la Fundació Han Nefkens i el Màster en Producció i Creació Artística de la Universitat de Barcelona.

L’obra de Mònica Planes (Barcelona, 1992) investiga noves formes de relació amb l’espai quotidià que depurin i s’alliberin d’aquelles estructures predeterminades que condicionen la nostra manera d’habitar-lo. En aquesta línia, totes les peces que configuren l’ACTE 38: Mònica Planes, Nivell Zero ens donen informació i ens remeten al lloc en què es troben. Planes aborda l’espai del Nivell Zero a través de manipulacions escultòriques que el reordenen i el transformen amb resultats que van des de la més rigorosa literalitat a l’abstracció geomètrica més simple. Arquitectura, model i objecte es barregen en un joc autoreferencial en el qual s’intercanvien les aparences i les propietats que ens permeten identificar-los. Així, l’artista busca apropiar-se de tot allò que identifica l’espai del Nivell Zero quan aquest es troba suposadament buit: les rajoles, el ciment, la llum, el vidre i fins i tot el logotip de la fundació. Tots aquests elements són el punt de partida per a la creació de peces que esdevenen prolongacions de l’espai.

Mònica Planes (Barcelona, 1992) va cursar el Màster en Producció i Recerca Artística (2014-2016) i està graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2014). Durant els darrers anys ha obtingut la Beca Han Nefkens/UB 2016, la beca d’escultura de la Fundació Felícia Fuster 2016 i la beca de la Fundació Guasch Coranty 2017. En finalitzar el màster, va realitzar una residència a Montrouge (París) en el context de la Jeune Création Européenne i actualment és resident a Fabra i Coats amb la beca SAC-FIC 2017.

Google+FacebookTwitterEmailPrint
Sep
27
Wed
FERNANDO VIJANDE. Retrat: 1971-1987
Sep 27 2017 @ 7:00 pm – Apr 7 2018 @ 8:00 pm
[:ca]FERNANDO VIJANDE. Retrat: 1971-1987[:es]FERNANDO VIJANDE. Retrato: 1971-1987[:en]FERNANDO VIJANDE. Retrat: 1971-1987[:]

La gran aposta expositiva de la Fundació Suñol per al 2017 gira al voltant de la figura de Fernando Vijande (Barcelona, 1930 – Madrid, 1986), ocupant totes les sales de que disposa la Fundació Suñol, incloent el Nivell Zero. 51 artistes participen en aquest recorregut per la trajectòria professional d’un dels galeristes que més va recolzar, consolidar i visibilitzar l’obra de tots aquells que van exposar a la Galería Vandrés (1971-1980) com posteriorment a la Galería Vijande (1981-1987).

Josep Suñol va ser partícip d’aquest moment, fet que va fer sorgir una de les relacions entre col·leccionisme i galerisme més interessants a Espanya. Fernando Vijande va mantenir des del primer moment una línia original, apostant pels moviments avantguardistes, però fiant-se més dels seus propis gustos i criteris estètics que de les modes del món de l’art. Aquesta aposta es va veure recolzada a l’exposició New Images from Spain, realitzada l’any 1980 al Guggenheim de Nova York, i en la qual Fernando Vijande va tenir l’oportunitat de mostrar diferents artistes que havien exposat a les seves galeries. Aquesta mostra va significar la seva consagració com a marxant i galerista a nivell internacional, i va ajudar a donar visibilitat internacional a tots aquells creadors que Vijande promovia.


L’exposició compta amb obres de 51 artistes exposades a les galeries Vandrés i Vijande, i també obres actuals dels mateixos artistes, acompanyades de documentació sobre aquell període tan vibrant i transgressor. Alguns dels artistes que participen en aquest homenatge van adquirir reconeixement internacional durant el període viscut a les Galeries Vandrés i Vijande, entre els quals trobem a Juan Bordes, Carmen Calvo, Joan Hernández Pijuan, Nino Longobardi, entre d’altres. Fernando Vijande també va exposar artistes internacionals com Robert Smith, Robert Mapplethorpe o Andy Warhol, les obres dels quals també podrem trobar a la mostra.

Aquest projecte ha estat coorganitzat entre la Fundació Suñol i José Luis Alexanco, partícip d’aquell moment i coneixedor de la trajectòria de Fernando Vijande.

#FernandoVijande

#FundacioSunol

Fotografies: Santi Periel

Google+FacebookTwitterEmailPrint
Apr
26
Thu
Patricio Vélez. Las formas del tiempo @ Fundació Suñol
Apr 26 @ 7:30 pm – Sep 8 @ 4:30 am
Patricio Vélez. Las formas del tiempo @ Fundació Suñol | Barcelona | Catalunya | España

La Fundació Suñol sempre ha mostrat la voluntat d’aprofundir en l’obra dels artistes que integren la Col·lecció Josep Suñol, com a testimonis de la riquesa i la diversitat de l’escena creativa de la Barcelona durant el període comprès entre 1975 i 2000.

Un d’ells és Patricio Vélez (Quito, Equador, 1945), que presenta per primera vegada una panoràmica exhaustiva de la seva trajectòria artística. L’exposició Las formas del tiempo agrupa una selecció de més de cinquanta obres entre dibuixos, pintures, gravats i fotografies, que ens apropa a la seva particular visió del món.

L’artista, que  va arribar per primer cop a Barcelona el 1968, va realitzar estudis d’arquitectura entre Quito, Barcelona, Marsella i París. Establert definitivament a Barcelona com pintor i dibuixant a partir de 1976, ha estat professor a l’escola Eina durant més de vint anys i ha impartit cursos a diversos centres superiors d’ensenyament de Belles Arts.

La seva obra s’erigeix com un mecanisme de reconstrucció de la memòria personal, que recull les experiències viscudes en multitud de viatges i encontres, afegint també passatges imaginaris.

L’exposició es completa amb l’edició d’un catàleg, que consta de vuit capítols que reuneixen les obres de Patricio Vélez en diferents eixos temàtics o formals per guiar l’espectador a través d’un viatge per la seva trajectòria. Així mateix, la conversa que recull entre l’artista i les comissàries Luisa Ortínez i Rosa Queralt il·lustra vivències, projectes i referències de Patricio Vélez que sense dubte han marcat la seva relació amb l’altre, la natura i la ciutat.

Google+FacebookTwitterEmailPrint
May
10
Thu
ACTE 39: Antoni Abad. mesura X mesura. 1992’2015
May 10 @ 7:30 pm – Sep 8 @ 8:30 pm
[:ca]ACTE 39: Antoni Abad. mesura X mesura. 1992’2015[:es]ACTE 39: Antoni Abad. medida X medida. 1992’2015[:en]ACTE 39: Antoni Abad. measure X measure. 1992’2015[:]

La Fundació Suñol presenta l’ACTE 39: Antoni Abad. mesura X mesura. 1992’2015, un projecte concebut específicament pels espais del Nivell Zero, que recull les accions de l’artista Antoni Abad (Lleida, 1956) realitzades a partir dels anys 90. Aquestes accions estan directament relacionades amb la recerca personal duta a terme per Abad sobre els conceptes i els usos de la mesura, el llenguatge i la relació existent entre ells.

L’any 1992 Antoni Abad va conèixer Josep Suñol als espais del Passeig de Gràcia que acabarien transformant-se en la Fundació Suñol, i que en aquell moment encara no estaven oberts al públic. Allà va poder descobrir la Col·lecció Josep Suñol en ple procés de configuració. Com havia fet anteriorment amb altres elements de la vida quotidiana, va realitzar una instal·lació amb cintes mètriques al voltant de la mesura de l’obra d’Antoni Tàpies, Butaca (1987), que forma part de la Col·lecció i que es trobava precisament exposada en aquell moment. Aquesta obra és una de les que es podran trobar a la mostra presentada ara al Nivell Zero.

L’exposició ha estat comissariada per Eugeni Bonet, qui ha recuperat un text original de 1995, Pesos y medidas, en el que descriu l’obra d’Antoni Abad. Per a l’ocasió s’ha editat també una publicació realitzada en format digital que conté els treballs presentats i un text del comissari, que podrà descarregar-se des de la pàgina web de la Fundació Suñol.

Google+FacebookTwitterEmailPrint
May
30
Wed
Daniel G. Andújar. Els desastres de la guerra
May 30 @ 7:30 pm – Sep 15 @ 8:00 pm
[:ca]Daniel G. Andújar. Els desastres de la guerra[:es]Daniel G. Andújar. Los desastres de la guerra[:en]Daniel G. Andújar. The Disasters of War[:]

La Fundació Suñol presenta el projecte dut a terme per Daniel G. Andújar (Almoradí, 1966) amb motiu de la participació a documenta14 el passat 2017. L’obra s’estructura com una protesta visual contra la violència i una actualització de la representació del conflicte a l’actualitat, revelant com aquest afecta l’individu.

L’any 1955 es va dur a terme la primera edició de documenta amb la intenció de recuperar el diàleg que es va perdre entre Alemanya i la resta de món durant la Segona Guerra Mundial, així com entrar en contacte amb l’escena artística internacional mitjançant una “presentació de l’art del segle XX”. Des d’aleshores la ciutat de Kassel ha estat sempre l’amfitriona, transformant-se amb el transcurs del temps en un inqüestionable punt de referència en l’evolució de les arts. L’edició de 2017 es va titular Learning from Athens, ja que l’esdeveniment no va tenir lloc tant sols a Kassel, com històricament s’havia produït en edicions anteriors, si no que també va tenir lloc una primera exposició a la ciutat d’Atenes.

Els comissaris de documenta14 van convidar als artistes seleccionats a reflexionar sobre la situació social i política tant a Europa com arreu del món, així com sobre la tensió palpable entre el Nord i el Sud. És en aquest àmbit que Daniel G. Andújar ha realitzat l’obra que s’exposa a la Fundació Suñol.

A Atenes l’artista va presentar una primera part del projecte anomenat Els desastres de la guerra – Repatriation Akademia, una proposta interdisciplinària centrada en diversos temes com la nacionalitat, el domini públic o propietat (intel·lectual o cultural), a més de l’autenticitat, la reproducció, el robatori o la manipulació d’antiguitats. En el cas de Kassel, Andújar va presentar la segona part del projecte sota el nom Els desastres de la guerra – El cavall de Troia que tracta temes com la identitat cultural i la memòria, però també el monument, l’estereotip i el concepte de la falsificació i veritat.

Aquests dos projectes són presentats per primer cop en conjunt, acompanyats d’una publicació que els reuneix a ambdós, i que conté textos d’Imma Prieto i María Dolores Jiménez-Blanco.

Google+FacebookTwitterEmailPrint
Nov
7
Wed
Loop 2018. Domestic and Urban Landscapes
Nov 7 @ 7:30 pm – Nov 22 @ 8:00 pm
Loop 2018. Domestic and Urban Landscapes


Imatge: MASBEDO, Until The End, 2011

La Fundació Suñol acull una exposició organitzada per LOOP i In Between Art Film. Amb motiu de la seva primera col·laboració amb LOOP, In Between Art Film presenta una selecció de vídeo comissariada per Paola Ugolini, amb obres d’artistes internacionals que tracten diversos aspectes de l’arquitectura domèstica i l’espai urbà. Des de l’arquitectura freda de les ciutats contemporànies fins a la dimensió privada d’una casa, totes les obres exposen la idea de la llar com “l’epidermis del cos humà”: per dir-ho amb les paraules de Frederick Kiesler. A més, els vídeos seleccionats ofereixen una visió general de la creació d’imatges en moviment contemporani, així com presenten una estètica coherent amb les pel·lícules produïdes per In Between Art Film.

In Between Art Film, presentat formalment el 2012 per Beatrice Bulgari, és una productora de pel·lícules dedicada a proporcionar a artistes, cineastes i directors la possibilitat d’explorar lliurement els territoris incerts d’imatges en moviment.

In Between Art Film ha donat suport a institucions capdavanteres i ha promogut importants associacions culturals, incloent: vice versa Pavelló Italià, 55th International Art Exhibition of Venice Biennale (Venècia, 2013); Biennale de l’Image en Mouvement (Centre d’Art Contemporain Ginebra, 2016); Miart (Milà 2016 – 2017-2018); Tate Film (Londres 2017); Maxxi Videogallery (Roma, 2017); Il Mondo Magico Pavelló Italià, 57th International Art Exhibition of Venice Biennale (Venècia, 2017); Documenta 14 (Atenes – Kassel, 2017); Lo Schermo dell’Arte (Florència, 2017); Dhaka Art Summit (Dhaka, 2018); Manifesta 12 (Palerm, 2018).

Per obtenir més informació, visiteu: www.inbetweenartfilm.com

Per consultar el programa de Loop 2018: http://loop-barcelona.com/loop-festival-2018/

Google+FacebookTwitterEmailPrint
Nov
29
Thu
ACTE 40: Sinéad Spelman. Descanso en la huida
Nov 29 2018 @ 7:30 pm – Jan 12 2019 @ 8:00 pm
[:ca]ACTE 40: Sinéad Spelman. Descanso en la huida[:es]ACTO 40: Sinéad Spelman. Descanso en la huida[:en]ACT 40: Sinéad Spelman. Descanso en la huida[:]

La Fundació Suñol organitza l’ACTE 40: Sinéad Spelman. Descanso en la huida, el darrer projecte de l’artista irlandesa ideat específicament per al Nivell Zero.

El treball de Sinéad Spelman (1978) se centra en la pràctica del dibuix, l’escriptura i l’escultura des d’una vessant intimista que alhora indaga en estats emocionals col·lectius. Els seus dibuixos, de traç nu, gestual i gairebé esquemàtic, encarnen a personatges en actituds de desafiament i resistència davant situacions ambigües i inquietants a les quals els subjectes no cedeixen sinó que romanen passius, amb una indolència que, paradoxalment, es pot considerar activa. En moltes ocasions els cossos es presenten incomplets o amb amputacions tot esdevenint inútils per a la màquina de producció incessant. Aquesta disfuncionalitat es pot llegir, per tant, com una forma d’estar en vaga permanent.

En ocasió del projecte per al Nivell Zero, l’artista aborda aquestes problemàtiques tot experimentant amb materials i formats i indagant en la relació entre el dibuix i l’escriptura.

Google+FacebookTwitterEmailPrint