Inauguració: 29 de gener de 2009, a les 19h.
Comissariat: Sílvia Muñoz d'Imbert i Fundació Suñol
La Fundació Suñol presenta Porta}Zush. 1961-1979, una exposició que mostra la gènesi de la mitologia i iconografia de Porta-Zush (actualment Evru) i la seva evolució des de les primeres obres de la seva trajectòria artística, que confirmen l’excepcionalitat del seu permanent interès i qualitat creativa.
Es tracta d’una selecció de 114 obres, la majoria no exposades fins avui, que formen part de la Col·lecció Josep Suñol en la seva totalitat. A través d’ elles, els visitants descobriran el naixement i l’evolució de les particulars senyals d’identitat del creador, moltes d’elles encara presents en la seva obra actual.
La mostra, que ocupa la primera planta de la Fundació Suñol, ens presenta un dels períodes artístics més desconeguts de Zush, el dels seus inicis, amb especial èmfasi en els anys anteriors a la transformació de Porta i els primers anys de Zush, la seva personalitat precedent abans de convertir-se en Evru.
L’exposició inclou obres primerenques del’artista com la Suite eromenjar, peces tridimensionals, acompanyades per dibuixos i pintures, en què destaca l’eròtica del paladar. Una sèrie de collages que se centren en el concepte d’apropiació, destrucció i creació d’una realitat altra a partir de la imatgeria de les revistes de moda i una sèrie de pintures protagonitzades per dos personatges (alter ego) de l’artista: Boso i Solomo.
El segon apartat de la mostra s’agrupa sota el títol Eivissa: una illa que crea des d’una illa. Albert Porta esdevé Zush, després de passar un temps al frenopàtic. Aquest canvi de nom neix en el moment en què Zush escull la lucidesa del boig per a enfrontar-se a la dificultat del món i s’adona que el misteri que ens envolta no pot expressar-se a través d’un llenguatge intel•ligible. En aquell moment, es distancia del que coneix i marxa a Eivissa, on viu entre 1968 i 1983, indret en el que experimenta l’atmòsfera hippie del moment. Realitza unes obres acríliques amb punts fluorescents, iconografies lisèrgiques amb profusió de detalls, d’una minuciositat obsessiva que addueix a la seva estada al frenopàtic. Obres estretament lligades al concepte de psicodèlia, entès com a manifestació de l’ànima, tot presentant en les seves exposicions, environaments en què l’obscuritat, el cromatisme i la música transporten l’espectador envers una experiència de caire ritual.
Finalment, es presenten obres signficatives de gran format de la dècada dels 70: De Jude a Nasha. Durant la primera meitat d’aquesta dècada, Zush mostra figures de siluetes femenines realitzades amb spray, en què destaquen uns punts o centres d’energia que units formen una mena de constel•lacions eròtiques damunt espais buits. Aquesta sexologia astral tindrà com a base iconogràfica les cartes del Tarot, que Zush convertirà en referent cabdal de la seva pròpia simbologia, en un constant qüestionament envers l’arbitrarietat que existeix en tot llenguatge.
Destaquen entre les obres de la segona meitat dels 70, quadres tan significatius com: After the Eclipse (1976), realitzat després de la mort de Franco; The Death of my Past Life (1976), Letter to the Universe, en què apareixen noves cal·ligrafies per a nous llenguatges, amb una atracció per cultures no occidentals present a The Zorld (1977) fins arribar a Nasha declina yasmu tucare, obra que clou cronològicament l’exposició i en què l’artista plasma la voluntat de concebre la seva obra com a fill, com a herència. L’obra de Zush com a llegat de Zush.
