Inauguració: 7 de maig de 2009, 19,30 hores.
Al Nivell Zero de la Fundació Suñol, els dibuixos i els films de Patrícia Dauder es relacionen i requereixen una observació pausada i conscient. Darrere de la seva aparent senzillesa, existeix una gran complexitat i una important densitat material.
El dibuix és un dels principals mitjans en què es desenvolupa la investigació de Patrícia Dauder, al qual s’ha afegit en els darrers anys el cinema. La delicadesa dels dibuixos prové, en part, dels materials que utilitza: paper amb diferents graus de transparència i llapis principalment, encara que, de vegades, hi afegeix alguns papers de color, com en el cas de Overlapping 5.
Cada dibuix de Dauder està estructurat per capes, i aquestes capes estan constituïdes materialment per diferents papers dels quals, en sobreposar-se, s’obté la peça final. En cada paper, en cada unitat d’aquestes construccions, hi ha una sèrie de trames, de línies, de xarxes, etc. que en la seva ubicació final, i en relació a les altres unitats de paper, vertebren finalment espais.
Els seus dibuixos s’expandeixen en profunditat, en densitat, atorgant una naturalesa més dinàmica al propi mitjà; es desenvolupen com a un organisme viu. Overlapping 5 sembla generar-se a partir de la vibració d’un quadrat.
El film com a material es va integrar en l’obra de Dauder a partir del 2004, arran justament de l’experiència extremadament efímera que comportaven els dibuixos. Li permetia, a més, integrar l’exterior, la realitat que hi ha fora, una altra realitat diferent a allò que es generava des del seu pensament.
En el seu primer film relacionat amb l’exterior, Surfers (2005), un únic pla fix ocupa la durada sencera del film, acció que estructura un acte d’observació continuat.
L’edició és l’element que més destaca, sens dubte, en el film titulat Cutsurf (Bclnt. Feb.09), i el resultat final esdevé una construcció abstracta.
En la investigació de les possibilitats de la no-narrativitat en el cinema, Flow (2009) explora l’espai a partir de l’observació de matèries extremadament bàsiques, com són l’aigua i l’aire.
Tant en els dibuixos com en les filmacions, és a dir, tant en les representacions de construccions mentals com en la plasmació de realitats exteriors, Dauder porta a terme un acurat exercici d’observació i anàlisi, que té com a resultat la realització d’imatges de síntesi.
