Inauguració: 3 de març de 2011, a les 19.30h

Aquesta exposició inclou dues animacions en DVD –Montserrat (2010) i Les Temptacions (2010), produïdes recentment–, una sèrie de sis dibuixos de gran format en carbó sobre tela –Exercitatori II (2010)– i dos bancs/escultura.

Vinculades directament amb el paisatge: imatges inequívoques de la muntanya de Montserrat com a motiu visual i narratiu. La forma converteix les narracions d’experiències personals en llegendes (la “història” que dóna títol a aquesta exposició). La visió de l’ull és la visió-mirall de les mirades acumulades.

El títol Exercitatori és tret del primer manual d’oració metòdica editat i publicat en llengua vulgar i escrit a Montserrat per García Jiménez de Cisneros. La idea bàsica: descriure el concepte clàssic de les tres vies per mitjà de les quals, i en un ordre ascendent, es pot assolir una vida de coneixement espiritual. Cisneros utilitza la imatge de pujar una muntanya com a metàfora de perfeccionament i transmuta l’individu àvid de coneixement en un ésser contemplatiu. El subjecte de la narració és arribar a l’estat de contemplació (també l’enumeració dels perills que ho impedeixen).

A l’exposició parteixo d’aquesta idea com a subjecte actiu i faig servir el paral·lelisme entre l’experiència d’escalar muntanyes (pujar amb perill, literalment) i aquest viatge espiritual: l’ascensió contemplativa a través dels sentits però en un paisatge interior. Montserrat és una gran gliptoteca, encara avui un museu d’escultura natural que conté centenars de models per ser analitzats. Reconstrueixo i amplio els meus dietaris personals d’escalada i, emplaçant a l’espai els dibuixos a una altura remarcable, situo l’espectador davant l’obra en una posició alhora d’accés i de dificultat. Dos bancs (2010), en aquest mateix sentit, suporta una imatge de contemplació i crea un significat al context cultural des d’on es mira l’obra.

Amb tot, i especialment en les dues animacions Montserrat i Les Temptacions, allà on més èmfasi he posat ha estat en la idea d’establir vincles amb la història de la modernitat i les grans narracions, espirituals o geològiques. La deriva estètica en la interpretació simbòlica d’alguns aspectes concrets del folklore i de la religió que resulten d’aquests vídeos està plena de contrasentits i crec que narrativament funcionen obscurament com a leitmotiv intern, però de manera imprevisible.

Lluís Hortalà

Gener de 2011

Lluís Hortalà. Olot, 1959

L’artista treballa des de fa 20 anys en escultura i dibuixos de gran format que desenvolupen problemàtiques de la percepció a partir de models orogràfics, que el van portar a produir la sèrie de postals London Mountains (durant els 6 anys que va viure a Londres) i, en els darrers anys, l’han fet interessar-se per la iconografia de la muntanya de l’Everest i de les roques de Montserrat, relacionades amb la seva experiència personal com a alpinista. En aquestes obres l’artista treballa en el rescat de noves personificacions a les roques mítiques, a través d’elaborades sessions gràfiques i volumètriques per “reconstruir” la seva imatge. El 1990 va iniciar la seva sèrie de treballs denominats “topologies de la visió” en fusta, i més tard van arribar treballs relacionats amb l’arquitectura, entesa sempre com a arquitectura del cos, per als quals va treballar en ceràmica. L’artista ha exposat a la Sala Montcada (Barcelona), Fundació “la Caixa” (Barcelona), al MNCARS (Madrid), a la Fundação Gulbenkian (Lisboa) i està preparant una àmplia exposició individual per al CDAN (Osca).