La Fundació Suñol va obrir al públic la Col·lecció de Josep Suñol al maig de 2007, amb una mostra titulada 1915–1995, que incloïa les obres més emblemàtiques dels fons de la col·lecció. Aquella primera part plantejava, en la seva presentació, unes segmentacions de continguts no cronològics, sinó representatius d’una itinerància per les avantguardes del segle XX.
La segona part de la col·lecció, titulada 1970–2001, conté algunes obres d’art conceptual, minimal i arte povera. S’ha trobat oportú mostrar aquestes obres en la mesura que aquestes tendències van tancar un cicle, que es va caracteritzar per una càrrega de forta radicalitat en els seus plantejaments, contrastant dràsticament amb actituds posteriors.
La present exposició ofereix una visió molt representativa d’aquests últims anys del segle passat. L’amistat-complicitat que es va produir entre el col·leccionista i la majoria dels artistes que destacaven en aquell moment, arran de la visita als seus tallers i seguir-ne les trajectòries, fa que les obres que conformen aquesta mostra siguin un bon exemple del que va succeir en aquell determinant període amb les arts plàstiques.
1970–2001 se centra principalment en els anys 80 i 90. Aquestes dècades es van caracteritzar per la irrupció en l’escena de l’art d’uns moviments anomenats transavantguarda italiana, neoexpressionisme alemany, bad painting i la nova escultura britànica. Aquesta nova concepció de l’art es va estendre ràpidament per totes les geografies, inclosa la de l’Estat espanyol. El que va unir aquestes noves generacions d’artistes va ser que totes elles es qüestionaven la validesa de les avantguardes històriques, a partir d’una certa percepció d’afebliment en el progrés de l’art, de crisi del subjecte i del moviment modern.
Es podria afirmar que tots ells apostaven per un fort canvi en la pràctica de l’art. Potser el fet més important va ser tornar a potenciar el sentit interpretatiu de l’obra d’art a través d’una relectura de la història, entesa com un esdeveniment del passat, però també del present. Per això, el model a seguir fou la utilització del dibuix i la pintura com a fórmula per mostrar la realitat que ens envolta, a través d’imatges més emocionals i expressives d’allò que ens és més pròxim. L’objecte –la paraula escultura pràcticament desapareix- s’instal·la en un espai no jeràrquic, no totèmic. El volum ja no s’inventa, són els objectes que existeixen en el nostre entorn els que, a mode de collage, ens acosten a un món més reconeixible. La fotografia i les noves tecnologies entren a formar part del calaix d’eines que amplien el camp de comunicació, tot facilitant la immediatesa de la notícia.
Aquesta nova sintaxi visual fa que els continguts i el resultat de la seva representació desplacin aspectes conceptuals i utòpics anteriors cap a altres de més espontanis i nihilistes, i no per això menys transcendents.
Apareix una certa desinhibició: tot és possible per tal de transmetre vivències personals d’una forma instantània. Es podria definir aquest període com una itinerància per un espai que ens és proper, familiar. Desplaçar-se contínuament és una condició bàsica; l’estil d’un mateix autor canvia constantment i ja no importa la coherència; el que interessa és la transcripció diària del que succeeix, perquè les experiències personals passin a ser col·lectives.
La col·lecció continua argumentant que l’art existeix pel fet que hi ha idees que només poden ser expressades a través d’imatges i que aquestes, a la vegada, representen l’esperit del seu temps. Vist a certa distància, l’art del segle XX sembla haver-se fet a si mateix a base de sòlides afirmacions, però també d’evolucionar, replantejar i negar. És únicament a través d’aquesta premissa que podem entendre el cicle d’idees i contraidees, que ens han aportat una forma de mirar i de veure molt fèrtil en l’àmbit de les arts visuals.
Artistes: Antoni Abad, Sergi Aguilar, Rosa Amorós, Tonet Amorós, Elisabeth Ballet, Miquel Barceló, Jaume Barrera, Joan Brossa, José Manuel Broto, Carmen Calvo, Eugenio Cano, Yamandú Canosa, Jordi Canudas, Tom Carr, Joaquim Chancho, Jordi Colomer, Bill Culbert, Daniel Dezeuze, Pep Duran, Alberto García-Alix, Tomás Gómez, Curro González, Luis Gordillo, Carles Guerra, Ramon Guillén-Balmes, Peter Hone, Pello Irazu, J. S., Robert Llimós, Nino Longobardi, Eva Lootz, Luis Macías, Isidre Manils, Javier Mariscal, Jordi Martorell, Víctor Mira, Antoni Miralda, Fina Miralles, Herminio Molero, Miquel Mont, Antoni Muntadas, Miquel Navarro, Pere Noguera, José Noguero, Ramon Parramon, Carlos Pazos, Jaume Plensa, Eloi Puig, Joan Rom, Jordi Sabaté, Idroj Sanicne, José María Sicilia, Adolfo Schlosser, Antonio Socias, Susana Solano, Antoni Tàpies, Jordi Tolosa, Juan Uslé, Zush / Evru
