Salvador Dalí va ser una figura cabdal del surrealisme. Tot i la seva formació impressionista, aviat mostra interès per altres corrents d’avantguarda com el cubisme. L’any 1922 entra a l’Academia de San Fernando de Madrid, d’on és expulsat quatre anys més tard, i el 1925 celebra la seva primera exposició individual a la Galeria Dalmau de Barcelona. Durant la seva estada a Madrid coneix a Luis Buñuel i Federico García Lorca a la Residencia de Estudiantes, amb els que col·labora en diversos projectes artístics. Aquell mateix any, Dalí entra al grup dels surrealistes de París tot i que en seria expulsat l’any 1934 per discrepàncies polítiques amb la resta de membres. És durant aquest període que Dalí elabora una de les seves principals aportacions al moviment surrealista: el mètode paranoic-crític, un procediment deductiu d’influència freudiana que estableix relacions simbòliques. Els seus contactes amb Amèrica i la indústria cinematogràfica cada cop seran més freqüents i al 1940 emigra als Estats Units. A Studies for the Script for the Film “Les Mystères Surréalistes de New York” Dalí esbossa algunes escenes per a una pel·lícula d’animació que mai es va realitzar i on emergeixen algunes de les seves obsessions com el pas del temps, la dona o les formigues.