Miquel Barceló

Le bal des pendus, 1992

Felanitx (Mallorca), 1957

«Als meus quadres sempre hi ha un moment en què sembla que allò s’ensorri, que el desastre s’imposi. I aquell vertigen m’és necessari per seguir avançant».

Miquel Barceló

 

Miquel Barceló és un dels representants més significatius de la pintura espanyola contemporània. Es relaciona amb la generació d’artistes que a partir dels anys vuitanta reprenen la pràctica de la pintura des d’una sensibilitat matèrica. Les primeres obres són pròximes a l’esperit conceptual, però després s’interessa especialment per l’art brut i les obres de l’expressionisme abstracte americà i comença a treballar una línia figurativa de tendència expressionista. El 1982, arran de la seva participació en la Documenta 7 de Kassel, la seva obra comença a ser reconeguda internacionalment. Aquest període també està marcat pel seus viatges i estades a l’Àfrica i la seva immersió en la cultura del Sàhara. En la producció de Barceló es constata el tractament recurrent d’alguns dels grans temes i motius de la pintura clàssica —el paisatge, la natura morta, el taller de l’artista o el retrat—, que reformula constantment a partir de recerques amb gran varietat d’aproximacions i de procediments pictòrics. És el cas de Le bal des pendus, un bodegó contemporani que pren el títol d’un poema d’Arthur Rimbaud i que, com tota natura morta, adverteix de la fragilitat de la vida. Actualment treballa entre París, Mallorca i Ségou (Mali).

Publicacions de la Fundació Suñol relacionades