Carrer d’Elisabeth Eidenbenz – La llum d’Elna

***

La història de “com una infermera suïssa amagà centenars de dones embarassades i  llurs fills dels nazis. La llum d’Elna comparteix la història poc coneguda d’Elisabeth Eidenbenz, la qual va salvar a joves refugiats durant la Guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial gràcies a la seva clínica de maternitat francesa” – Rich Tenorio de The Times of Israel

VEURE LA PEL·LICULA LA LLUM D’ELNA (2017)

Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a la televisió en la X edició.

Producció: Televisió de Catalunya, Distinto Films, Radio Télévision Suisse, Producciones Cibeles, Radio Televisión Española, Bohemian Films, amb la participació de Canal Sur Radio y Televisión i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2016

Direcció: Sílvia Quer

Guió: Margarita Melgar

Productores executives TVC: Susanna Jiménez i Cruz Rodríguez

Productora executiva: Miriam Porté

Director fotografia: Sergi Gallardo

Música: Federico Jusid i Lucio Godoy

Intèrprets: Noémie Schmidt (Elisabeth Eidenbenz), Nausicaa Bonnín (Victoria), Natalia de Molina (Carmen), Blanca Romero (Maya), Nora Navas (Aurora), Max Sampietro (Pat), Abril Álvarez (Nieves), Albert Fernández (David ), Pep Anton Muñoz (Comisario), Pere Ponce (Doctor Hubert), Marie Fontannaz (Raquel), Marie-Christine Friedrich (Friedel), Stéphanie Schneider (Sabine) i Isak Ferriz (Ramon).

Elna, bressol d’exiliats.

CONTEXT ARTÍSTIC

La pel·lícula per a la televisió La llum d’Elna, està ambientada en un poble d’Elna, al sur de França, el 1942. Al llarg dels tres darrers anys, aquesta casa dedicada a la maternitat retornà la dignitat a dones embarassades internades als camps de refugiats, salvant la vida dels seus nadons i donant-los tranquil·litat i normalitat en mig dels horrors de la guerra. Ara, el tancament de la casa sembla imminent. La seva directora i protagonista de la pel·lícula, Elisabeth Eidenbenz, juntament amb las seves companyes i el grup de mares residents s’enfronten a les autoritats franceses per mantenir viva aquesta llum d’esperança.

La llum d’Elna dirigida per Sílvia Quer es basa en la recerca publicada per la historiadora i escriptora Assumpta Montellà en els seus llibres La Maternitat d’Elna, Bressol dels exilitas i Elisabeth Eidenbenz: Més enllà de la Maternitat d’Elna. La pel·lícula, enregistrada en francès, català i castellà, es basa en Elna, Rosselló, 1942. En el sumari de la trama, s’explica que després de tres anys retornant la dignitat a les mares internades als camps de refugiats i salvant les vides de llurs nadons, la Maternitat d’Elna rep l’ordre de tancament per part de les autoritats franceses. La directora, Elisabeth Eidenbenz, les seves col·laboradores i les mares a les quals han ajudat, faran tot els possibles per impedir-ho. Cal fer esment de què Quer decidí presentar la pel·lícula en format de televisió, perquè aquest és el mitjà que es fa servir habitualment per canalitzar les notícies, notícies contemporànies que informen sobre la migració forçada que encara continua en la cerca de refugi al Mediterrani, prop dels pobles d’Elna i Calonge (on la pel·lícula va ser filmada). La llum d’Elna guanyà el Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió a la X edició.

CONTEXT HISTÒRIC

Elisabeth Eidenbenz va ser una jova professora i infermera que va deixar Suïssa el 1937 per a treballar com a voluntària a Madrid durant la Guerra civil espanyola. Després de la caiguda de la República el 1939, Elisabeth va ser enviada a França amb els exiliats republicans. Aquí va ser testimoni de les condicions inhumanes   a les que eren sotmeses quan els camps de refugiats francesos esdevingueren ràpidament camps de concentració amb una taxa de mortalitat del 95 % durant el part.

Després de veure’s-hi obligada a tancar la seva primera petita maternitat, amb 25 anys lloga un palauet abandonat als afores del poble convertit-ho en la Maternitat d’Elna, prop de la frontera francesa amb Espanya. La institució humanitària que ella fundà i dirigí va ser un refugi de pau en mig dels horrors de la guerra. Aquí, ella i els seus col·laboradors van ajudar a salvar la vida de 597 nadons nascuts entre el 1939 i el 1944 de refugiats espanyols, jueus i gitanos que fugien dels règims feixistes.

CONTEXT SITUACIONAL

El carrer dedicat a Elisabeth Eidenbenz es troba al cantó esquerre del recinte de la Maternitat, passant just al costat del pavelló Ave Maria, originalment dedicat a la lactància i als nens despitats, el Pavelló Garbi que allotja una sala d’autòpsies i un dipòsit de cadàvers subterrani i el Pavelló Rosa, on s’internava discretament a dones solteres embarassades per donar a llum. Aquests infants i orfes foren criats a la Casa Provincial de la Maternitat i Expòsits de Barcelona i educats en el sistema desenvolupat per la pedagoga italiana Maria Montessori on les classes es portaven a terme amb membres laics en català.

Font textos: Títol: article de Rich Tenorio de The Times of Israel (2019), Resum de la trama de la pel·lícula de IMDb per Roger Riera, Vikipèdia, Dr. F. Miguel de Toro: El exilio republicano y la Maternidad de Elna (2020) La Sala de los Nombres, La Maternitat d’Elna by Assumpta Montellà, Sapiens.cat, Àudio: TV3 a la carta: Elna, bressol d’exiliats

Font imatges: Arxiu General Diputació de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), Swiss Red Cross Archives fédérales (Berne), l’exposició permanent de la maternitat suïssa d’Elne, joan ggk

DESCOBREIX LES OBRES ONLINE A TRAVÉS D’UNA RUTA EN EL TEU DISPOSITIU
Per a més informació sobre les altres obres d’art que participen en l’exposició, veure Exposicions relacionades