Museé Les Abattoirs Toulouse, Joan Miró, Protestation
Del 3 d’octubre de 2026 al 7 de març de 2027.
Les Abattoirs presenta, per primera vegada, una exposició dedicada a l’artista Joan Miró (1893–1983), una icona de l’art modern espanyol. Per a aquesta excepcional exposició, que reuneix gairebé dues-centes obres, Les Abattoirs ha adoptat l’enfocament sense precedents de destacar l’acte de protesta com a tret definitori del seu procés artístic.
L’exposició pren com a punt de partida la crítica formulada el 1926 per Louis Aragon i André Breton durant el ballet Romeu i Julieta de Serge de Diaghilev , per al qual Miró va dissenyar el vestuari. És del fulletó que els dos surrealistes van brandar en aquella ocasió que l’exposició pren el seu títol: *Protesta*. A través d’una col·lecció d’obres rarament exposades a França, l’exposició rastreja diversos moments d’experimentació que testimonien el lloc de la protesta en l’exploració artística de Miró, ja que va lluitar cara a cara amb la pintura, arribant fins i tot a «assassinar-la». En un context marcat per la guerra i el règim franquista (1936-1975), Miró es va reapropiar de la protesta i la va transformar en un acte creatiu que era en si mateix una forma de dissidència. L’exposició posa així en relleu un artista que estava decididament en sintonia amb la seva època, així com la ressonància política de la seva obra, presentant les seves col·laboracions amb una jove generació d’artistes políticament compromesos (Josep Royo, Pere Portabella i la companyia teatral La Claca).
Organitzada cronològicament, l’exposició ressegueix els diversos intents de Miró per anar més enllà de la pintura i mostra com aquests esforços es van fer ressò d’esdeveniments contemporanis.
El conjunt d’obres exposades també revela la impressionant capacitat de Miró per qüestionar constantment la seva pròpia obra, radicalitzant el seu enfocament de la pintura, especialment a través de les relacions que va forjar amb una generació més jove d’artistes políticament compromesos.
Aquest enfocament únic pretén, doncs, soscavar tant la noció del geni solitari com la de l’ «obra tardana», conceptes que sovint s’empren per retratar grans artistes moderns. Demostra així com, subvertint l’acte de protesta, Miró desafia contínuament la seva pròpia pintura, convertint-la en un objecte de protesta per dret propi, que encarna les tensions de la seva època. Esdevé així la icona del fervor antiautoritari.
La Col·lecció Suñol Soler participa en aquesta exposició amb l’obra Peinture , 1926 de Joan Miró.
Compartir
