Artista pioner de l’art povera a Catalunya a mitjans dels anys ’70. Es va iniciar com a frare caputxí fins que, el 1966, va ser descobert per Alexandre Cirici i Pellicer, crític d’art espanyol que va apostar inicialment pel seu treball artístic. Va tenir relació amb el grup de pintors integrat per Jordi Galí, Sílvia Gubern, Àngel Jové i Alberto Porta (Zush/Evru). El 1969 va decidir renunciar a la pràctica artística per radicalitat poètica. La tornaria a exercir el 1979, ja de manera ininterrompuda.

S’inicià com a pintor, però evolucionà ràpidament cap a un art més escultòric i conceptual. A les seves obres veiem reflectida la voluntat de crear un art efímer i fràgil que el va conduir a replantejar l’espai constructiu i la idea de volum. El material més sonat al llarg de la seva carrera ha estat la feina feta amb paper retallat, creant així un joc d’ombres. També va utilitzar a les seves obres conceptuals materials com les pólvores de talc, escultures dissecades, el paper d’embalar que arrugava i després enganxava, i el paper vegetal acompanyat de pintura daurada o vermella. Destaca a part de la seva obra artística, la seva obra literària, amb títols importants que l’han portat a ser docent de literatura artística a la Universitat de Girona o fer tallers a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York. La seva obra es troba en importants col·leccions com Artium de Vitòria, Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, ​​Museu Reina Sofia de Madrid i MACBA, entre d’altres.

La Fundació Suñol guarda a la seva col·lecció dues obres de l’artista. Una obra gràfica titulada L’art és un fet …(2012) i un collage sense títol de l´any 1984.