Les primeres incursions artístiques d’Antoni Miralda són causades pel servei militar obligatori que, passant primer pel dibuix, acaben conformant autèntiques intervencions a l’espai públic, amb els seus blancs Soldats Soldés de plàstic. L’artista residirà a París fins al 1971, moment en què marxa a Nova York, no sense haver-hi travat prèviament una sèrie de contactes amb altres artistes catalans com Joan Rabascall i Jaume Xifra. El menjar i el seu color, amb tota la càrrega simbòlica i social que l’envolta, esdevindrà l’element nuclear de la seva obra, per mitjà d’accions portades a terme conjuntament amb Dorothée Selz, primer, i amb la gastrònoma Montse Guillén, després, que prendran la forma de rituals col·lectius i banquets. L’activitat de Miralda, així, es fonamenta en projectes efímers, que s’activen gràcies a la participació de la gent i dels voluntaris que el mateix artista recluta, per tal de celebrar l’aspecte festiu i lúdic de la vida. Hi destaca Fest für Leda, acció ritual realitzada per la Documenta VI a Kassel el 1977 —que va comptar amb el suport de la galeria Vandrés, gestionada per Fernando Vijande—, i de la qual la Fundació Suñol conserva la peça Leda. Al mateix temps, l’ús d’un element tan universal com el menjar li permet trencar prejudicis i posar en relació diferents cultures, com va fer amb el Honeymoon project que, estenent-se al llarg de sis anys, recreava tots els actes d’un matrimoni simbòlic entre l’estàtua de la Llibertat de Nova York i el monument a Colon de Barcelona. Des del 2007, s’ha endinsat en el projecte FoodCultura, arxiu i plataforma per pensar les relacions entre la gastronomia i la diversitat cultural.

Miralda és, a més, un artista present al llarg de tota la trajectòria de la Fundació Suñol. Ja en el moment d’inauguració de la residència de Josep Suñol a Les escales, Miralda va ser l’encarregat de dissenyar, amb la col·laboració de Jaume Xifra, Antoni Muntadas i Jaume Sisa, l’acte cerimonial del 10 de juny de 1976, anomenat Situació-color. Uns anys més tard, el 1982, va preparar la festa d’inauguració de la Galeria 2. La reobertura de la Fundació a aquest mateix espai, el 2019, va comptar de nou amb la seva participació, amb l’obsequi Cromomà.

La Fundació Suñol li va dedicar una exposició individual, Camins encontrats II. Miralda. Obres 1977 i 2015, a càrrec d’Enric Franch, que aprofundia en la seva trajectòria a partir de la contraposició de dues peces.