Va passar la seva infància i joventut a Roma, on es va involucrar en el moviment de resistència italiana a l’any 1943, i va ser detingut i torturat, fets que van influir directament en la seva producció artística. L’any 1945 es va mudar a Florència i es va llicenciar en ciències polítiques. Després de la Segona Guerra Mundial va començar a pintar i produir obres gràfiques que estaven molt influenciades per les teories neoconstructivistes de Max Bill, i el 1950 es va mudar al Brasil per dedicar-se a les arts aplicades.

La seva tècnica pictòrica consisteix en una pinzellada dinàmica. Les seves temàtiques reflecteixen les seves vivències, mostrant així una exploració de la forma i el color. Adrenalina i introspecció, són termes que captura a les seves produccions en les quals es palpa la tensió entre la fugacitat de la vida i l’ombra de la mortalitat.

La Col·lecció Suñol Soler conserva una única obra de l’artista titulada, Più inutile (1958). Aquesta va ser exposada a l’exposició col·lectiva de la Fundació Suñol titulada ‘Itàlia: Els sis sentits’ (2015-16).