Personatge ('Dona' en anteriors registres)

Els objectes són molt importants per a Joan Miró, no només els col·lecciona, sinó que el serveixen per ambientar els seus tallers i tenen un ressò en el seu procés creatiu. Alguns són procedents de la natura que l’artista descobreix en les seves passejades a Mont-roig o a Palma. D’altres provenen del món artesanal, ancestral o popular com les figuretes del pessebre i els “siurells” o xiulets de terracota mallorquins. Precisament és a partir d’aquests objectes que s’inspira per a crear Personatge, incloent protuberàncies i incisions que defineixen la seva fesomia i determinen el seu sexe.

Modelar la terra, sigui argila o fang, i palpar els materials li permeten desenvolupar una consciència material i tridimensional. Aquest hàbit es remunta a la seva etapa acadèmica a l’Escola d’Art, on Francesc Galí estimulava la capacitat creativa dels alumnes als quals feia dibuixar les formes d’objectes que havien palpat amb els ulls clucs, només servint-se del sentit del tacte.

A les acaballes dels anys vint, influït pel Surrealisme, comença a crear escultures acoblant objectes dispars, que deslliurava de la seva funció, per a donar lloc a nous éssers. Posteriorment, per mitjà de la fosa en bronze, Miró aconsegueix arribar a un públic més ampli amb múltiples exemplars de cadascuna de les escultures. Això també el duu a treballar amb fonedors diversos, cadascun dels quals aporta les seves particularitats. Mentre que amb el fonedor Gimeno, amb qui s’inicia en la fosa en bronze, modela les escultures i hi aplica pàtines, amb Parellada treballa directament amb els objectes. Amb tots ells aconsegueix fer realitat el seu desig de treball col·lectiu que tant anhela.

Després de la Segona Guerra Mundial sorgeix una nova idea de monumentalitat que afavoreix que algu-nes de les escultures creades amb Gimeno, per exemple Personatge, siguin ampliades en altres mate-rials com la resina sintètica per a formar part de l’espai públic.