Antòni Tàpies. La práctica del arte
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
21/02/2024 – 24/06/2024
La Fundació Suñol participa en l’exposició Antòni Tàpies. La pràctica de l’art organitzada pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid en el marc de l’Any Tàpies, amb la col·laboració de Bozar i la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. La Fundació Suñol cedeix prestada l’obra Pintura gris. N.º LV, 1957.
Amb motiu del centenari del naixement d’Antoni Tàpies (1923-2012), el Museo Reina Sofia i la Fundació Antoni Tàpies organitzen una de les exposicions més completes dedicades a l’artista, amb més de 220 obres procedents de museus i col·leccions privades de tot el món , que mostren la seva trajectòria entre 1943 i 2012.
Artista autodidacta, gran melòman i bibliòfil, Tàpies va escriure i reflexionar amb profusió sobre la condició humana, la seva situació històrica i la pràctica artística, especialment sobre els límits i les contradiccions de la pintura. Els seus inicis estan marcats per l’herència de les avantguardes històriques i la seva vinculació, fins al començament de la dècada de 1950, amb el grup avantguardista català Dau al Set. A partir de llavors, Tàpies inicia una prolongada etapa d’experimentació amb la matèria -caracteritzada per l’ús de materials aliens a la pràctica artística com ara la pols de marbre o el ciment- que li atorga el reconeixement internacional.
A partir dels anys seixanta duu a terme una sèrie de temptatives objectuals en què la matèria present a la seva pintura comença a cobrar l’aparença d’objectes quotidians, alhora que empra aquests per crear obres tridimensionals. En aquest moment, a més, el seu compromís polític antifranquista es fa més explícit. El començament de la democràcia a Espanya, i amb ella una nova realitat cultural, coincideix amb noves investigacions matèriques, la incorporació del vernís i la influència de l’espiritualitat oriental —reflex dels seus múltiples interessos— que donen lloc a obres més depurades que arriben a cotes de gran lirisme. En les darreres dues dècades, travessades pel canvi de segle, un sentiment de nostàlgia envaeix l’obra de Tàpies: conscient de la seva avançada edat, la mort i la malaltia es converteixen en temes dominants.
A través de les obres seleccionades, algunes de les quals no s’han mostrat juntes des de fa temps, aquesta exposició mostra la prolífica trajectòria de Tàpies per ressituar el seu treball i influència en la història de l’art recent.
Compartir