Quantes traïcions són necessàries per fer un clàssic contemporani?

Quan diem que una obra és clàssica, l’envoltem d’una aura imponent i la integrem dins la gran tradició; en certa manera la posem a una certa distància de nosaltres, com si ja no afectés directament les nostres vides. Però per assolir aquest estatus, lluny de repetir idees mortes, l’obra ha d’haver tocat el públic de molt a prop i ha d’haver-se enfrontat als conflictes del seu temps. Per això la paraula clàssic és tan ambivalent i problemàtica; al capdavall, potser només és una manera de dir que l’obra d’art consagrada sempre bascula entre la sorpresa i el llenguatge estereotipat, entre la traïció i l’homenatge.

L’activitat va oferir una visita reflexiva a l’exposició Obres mestres conegudes. Si no vas poder visitar-la, et convidem a anar a la pàgina de l’activitat, en que trobaràs un vídeo-recorregut a la mostra.

Raül Garrigasait (1979) és escriptor, traductor i hel·lenista. Ha publicat diversos assajos d’història cultural i la novel·la Els estranys (Edicions de 1984, 2017), distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any i el premi Setè Cel. Ha traduït Plató, Goethe, Papadiamandis, Joseph Roth i Peter Sloterdijk, entre d’altres. Actualment presideix La Casa dels Clàssics, un projecte que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals, i té en premsa un assaig titulat Els fundadors, sobre les primeres dècades de la Col·lecció Bernat Metge i la relació entre clàssics i política.