#ArtacasaSuñolSoler

Art amb objectes 

Un llibre, una sabata, unes ulleres de sol… són objectes funcionals de la vida diària amb els quals estem familiaritzats. Però quin efecte provoquen quan els trobem descontextualitzats? Quin nou sentit adopten quan se’ns presenten de manera insòlita i inesperada? Aquesta fitxa està realitzada a partir de l’obra Parole, parole (1991) de Carlos Pazos.

Què sents?

En les obres informalistes la matèria, els traços, els colors i les formes esdevenen manifestació explícita de l’energia i la intenció de l’artista, al temps que ens parlen del context en què van ser creades. Per tancar el cercle comunicatiu de l’art, les obres necessiten nodrir-se de la nostra reacció en forma de sentiments i emocions. Així doncs, què et fa sentir aquesta obra? Com traslladar els diferents sentiments a solucions plàstiques? La fitxa parteix de l’obra Pintura nº 5 (1959) de Manuel Millares.

Pròtesis per a l’ànima

Una pròtesi és una addició al cos humà d’una peça o d’un aparell artificial que reemplaça un òrgan o part d’un òrgan que manca. Es tracta d’un element funcional que proposa una millora en cossos considerats incomplets o imperfectes. Sovint es considera que l’art no té una dimensió utilitària. Seria, per tant, l’antítesi del que representa una pròtesi… Però i si l’art fos una pròtesi per a l’ànima?* A partir de l’obra Petit suport per a Txema Retana (1993) de Ramon Guillen-Balmes.

*El títol d’aquesta fitxa s’inspira en la interpretació dels usuaris de l’Àrea de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu sobre l’obra de Ramon Guillen-Balmes, en el marc del projecte Divers Format (2016) en col·laboració amb Torrents d’Art.

La forma dels moviments 

El moviment va ser un dels temes preferits dels artistes futuristes que van mirar d’atrapar-lo sense càmeres de foto o de vídeo, només amb els mitjans de la pintura o l’escultura. Però, si la pintura crea imatges fixes i l’escultura produeix objectes immòbils… com poden representar accions? El recurs educatiu s’inspira en l’obra Linee-Forza del pugno di Boccioni II (1968, a partir del prototip original de 1915) de Giacomo Balla.