Realitza els seus estudis a la Facultat de Belles Arts a Barcelona i també a l’Escola Massana, on exercirà de professora entre 1971 i 2005.

Entre els anys 1967 i 1968 comença la seva activitat artística amb la participació en el Premi Joan Miró, i des de 1976, durant quinze anys exposa el seus treballs a la Galeria René Metràs. Després d’aquest període i amb la seva participació a Art Triangle, s’aprecia una evolució conceptual i formal de la seva producció artística, que acabarà de consolidar-se el 1991, amb les obres que du a terme per a la International Ceramics Studio a Hongria. La seva obra destaca per les ceràmiques escultòriques on mostra característiques expressionistes i una influència per part de la ceràmica asturiana contemporània. Aquestes escultures porten a l’espectador a fer una sèrie de reflexions i a establir un diàleg amb la peça. L’objectiu d’Amorós,  és crear peces transgressores que evoquin el concepte d’allò primitiu a través de la terra i el foc (elements necessaris per fer les escultures).

L’any 2015 la Fundació Suñol li va dedicar l’exposició ‘Despojos i dèries’, on es mostraven alguns treballs de l’artista que formen part de la Col·lecció Suñol Soler juntament amb d’altres de la col·lecció personal de l’artista.