Grup format pels pintors Manolo Valdés i Rafael Solbes, actius des de començaments dels anys seixanta fins a la dècada dels vuitanta. Els seus pressupòsits estètics qüestionaven l’hegemonia dels corrents informalistes anteriors tot apostant, d’una banda, per la tradició figurativa i irònica de l’art pop i, de l’altra, pel compromís social de les pràctiques polítiques.
L’obra La rendición de Torrejón il·lustra una de les línies de treball més freqüentades pel col·lectiu: la reacció en contra de l’ús pompós dels grans artistes espanyols que feia el règim franquista per tal de reforçar idees d’identitat nacional. Davant la instrumentalització política d’obres cèlebres de la memòria col·lectiva en clau conservadora, l’Equipo Crónica les reinterpreta amb to irreverent i finalitat paròdica amb clara intenció de denuncia sobre fets del seu present. En aquest cas, l’obra caricaturitza al propi Velázquez per a al·ludir al tractat signat entre el govern de Franco i els EUA amb motiu de l’emplaçament de bases militars americanes en territori espanyol. Un fet polític que es va interpretar com a un doblegament als interessos de la potència estrangera en el context de la Guerra Freda.