Llicenciat en Història de l’art i Història Moderna i Contemporània a Barcelona, Ferran Garcia Sevilla té un destacat paper com a crític i teòric d’art, a més ha estat professor de Belles Arts a diverses universitats. És un dels pioners de l’art conceptual, on una de les seves línies de recerca és la natura. En la seva obra també hi podem observar un compromís amb la denúncia social, mostrant les injustícies comeses durant el franquisme per part de les forces de seguretat de l’Estat.

Els seus inicis als anys setanta estan marcats pel conceptualisme, on a través del vídeo i de la fotografia es qüestiona la funció de l’art i de l’artista, així com els mecanismes de consum. En les seves obres es fa present la influència d’artistes com Ràfols-Casamada, Tàpies o Miró, i serà a partir dels anys vuitanta quan això es veurà reflectit en una pinzellada ràpida que transmetrà la idea d’un cert primitivisme, emprant frases o objectes quotidians per tal vincular signes i imatges. Als noranta executa unes obres on destaquen els detalls del cos, tornant-se progressivament més introspectiu a través de la superposició de línies i la utilització de la tècnica del degoteig.