Cal Nicasi – A Calling Bath

Potser no gaire gent sap que aquest terreny és part de la història de l’espiritisme i que avui encara amaga cal Nicasi, l’infame centre espiritista que es creia desaparegut fa més de 120 anys.

Logan B. Fields, A Calling Bath

A Calling Bath (Un bany anomenat) neix de la necessitat de reconciliar la persecució de personatges com Unceti Maria Nicasi i la comunitat espiritista, al temps que aborda els límits de la seva metodologia. Per isolar un espai per tal que l’empleni una veu no dogmàtica (una veu d’abstracció).

Primer, vaig explicar la història de A Table moved (una taula moguda). El narrador explica com rere la mort d’una amiga, succeí quelcom estrany on la seva taula es mogué. Vol que signifiqui quelcom que pugui reconèixer i comprendre, però sap que no pot assignar-li una racionalització. Ella reconeix que l’esdeveniment fou significatiu, però no pot es pot entendre completament. Accepta la veu autònoma d’una taula i veu la bellesa.

En segon lloc, vaig realitzar A Calling Bath (Crida al Bany) El procés va incloure els següents  passos:

Vaig realitzar un recipient cosint una “disfressa de fantasma” dissenyat per adaptar-se a la  presència imaginària de Unceti Maria Nicasi. Vaig recollir herba, matolls, flors del terreny on  enguany es trobava cal Nicasi. Aquests incloïen herba granària, lletsó d’hort, parietària, pa de  cucut de bosc, xicoia, peu de gall, rèvola, l’herba de Sant Robert i lletuga de bosc. Vaig impregnar  les aigües remullant les herbes recol·lectades per crear un bany impregnat amb les qualitats de la  planta, un bany molt semblant al què Nicasi hagués receptat. Vaig tractar el que anomeno ‘el  recipient’, rentant la disfressa de fantasma al bany enriquit, realitzant així un acte de neteja de la  disfressa de fantasma oferint la possibilitat de ser omplert.

CONTEXT HISTÒRIC

La nostra història comença el 1857 quan l’educador, traductor i autor francès Hippolyte Léon Denizard Rivail tingué l’experiència de presenciar un “gir de taula” degut a la possessió per esperits. Poc després va escriure El llibre dels esperits (Le livre des Esprits) sota el nom d’Allan Kardec. Aquest llibre explica i codifica la ciència dels esperits i llur connexió amb el món corporal. Fou traduït a l’espanyol el 1860 i prohibit per les autoritats en col·laboració amb l’església només un any després. El 1861 es confiscaren i cremaren més de 300 còpies del llibre degut a la “perversió de la moral” que incitaren. Paradoxalment, l’incendi provocà que moltes persones s’endinsaren en l’espiritisme per primer cop.

Aproximadament al mateix temps, ens assabentàrem d’Unceti Maria Nicasi, un mestre d’una escola al carrer de Sants, que va afirmar poder guarir els nens de malalties per a les quals els metges no trobaven diagnòstic. A mesura que s’estenia la seva fama, vingueren seguidors que viatjaven des de Sabadell i Lleida a Sants per guarir-se de llurs malalties. D’aquí l’antiga dita “Esguerrats cap a Sants”. A mesura que la seva reputació creixia, es donà a conèixer com el “Profeta” i “el curandero de Sants”.

En una convocatòria massiva el 1870 convocà els mutilats, coixos, cecs i malalts per que foren a guarir-se amb la seva aigua màgica i els seus banys magnetitzats, a més de donar instruccions per obrir pous i peregrinar als rius en nom del guariment. Les seves pràctiques poc ortodoxes provocaren un gran enrenou durant el temps i Nicasi fou arrestat, probablement per estalviar el desordre públic. Des de llavors, sabem que continuà algunes “sessions de guariment” discretament amb clients privats, però no sabem de més demostracions públiques dels seus poders guaridors.

Tot i que la història de Unceti Maria Nicasi (o Nicasi González segons la font) ha estat oblidada per la majoria, cal Nicasi, el centre espiritista que els seus seguidors li construïren, sembla haver sobreviscut en la seva forma original i la seva ubicació s’ocultà pel pas del temps.

Font textos: documents d’arxiu de l’Arxiu Municipal Districte Sants-Montjuïc, Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Agus Giralt “Esperits de Sants” y “Esguerrats cap a Sants”,  La revolució espiritista escrita per Andreu Navarra en El Nacional, “El curandero de Sans” de Carmen Olivar de l’informatiu, “Curanderos i sanadors” des del blog Misteris de Sants, Barcelona Memory “El Espiritismo en Barcelona”, “150 anys parlant amb els esperits” El País reportatge, 03 nov 2011

Font imatges de l’arxiu: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) i Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (AMDS)

DESCOBREIX LES OBRES ONLINE A TRAVÉS D’UNA RUTA EN EL TEU DISPOSITIU
Per a més informació sobre les altres obres d’art que participen en l’exposició, veure Exposicions relacionades