Casa Batllori – Co-dos

L’argila prové de la terra i s’ha emprat des dels inicis dels temps. L’aigua la fa mal·leable; l’aire i el  foc l’assequen, fent-la resistent. Canvia el seu color i textura amb el temps, però, malgrat això,  roman forta; conté els queviures que mengem, l’aigua que bevem i ens protegeix a les nostres  llars. Al llarg del temps s’ha adaptat en les seves formes per reflectir les nostres idees i  necessitats. Com a recipient, la seva forma és canviant, però és l’espai dins seu que la fa útil.

Seguint amb la línia del seu treball recent entorn del patrimoni material de Barcelona en aquell  punt on es frega amb la història local no registrada, amb el que ja no és patrimoni (els cossos);  Marc Larré treballarà en col·laboració amb la Casa Batllori, un antic obrador de fang de més de dos segles d’antiguitat que encara sobreviu al bell mig del barri de Sants.

La proposta consisteix a recuperar la col·lecció de motllos conservats al magatzem i fer-los servir  per a fabricar una sèrie d’objectes híbrids que recullin d’una banda formes arquitectòniques que  han modelat la ciutat i en concret el barri de Sants (les xemeneies, les teules, els canals), i per  l’altra banda, textures i formes que recullin la història recent de la ciutat: la que no està  documentada pel seu caràcter efímer, irrellevant, minoritari.

A totes les peces fetes amb fang en col·laboració amb l’Andreu, veurem un mateix gest, una  mateixa torsió: la del fang emmotllant-se a alguna cosa que ja no és arquitectura, ni tan sols és  ornament, és allò vernacular, la singularitat d’un cos impossible d’emmotllar. És en aquesta línia  que la idea de “codos” (colze) servirà per articular totes les peces fetes al taller. D’una banda  “codos” té el prefix Co- que indica col·laboració, unió, en companyia, D’aquí l’expressió “treballar colze amb colze”. De l’altra banda tenim la paraula Dos: dues coses que s’articulen.

El colze és un punt d’unió que proporciona la possibilitat de moviment, la seva naturalesa no és  estàtica, la seva funció és articular. Es tracta d’un dualisme on no hi ha dol ni oposició, hi ha una  suma de forces dirigides a multiplicar els efectes.

Una forma d’homenatjar potser també, la tradició cooperativa del barri de Sants i els seu teixit  associatiu.

CONTEXT HISTÒRIC

La família Batllori ha treballat amb aquesta terrissa durant els darrers dos segles. Marià Batllori i  Jubert inaugurà la Casa Batllori el 1792 i la dedicà a l’argila. Francesc Batllori i Munné desenvolupà el negoci i construí una propietat per passar als seus descendents i aquests  descendents, cadascú a la seva manera, continuaren el negoci familiar de treballar amb fang.  Barcelona s’expandí. Sants es desenvolupà, aviat semblava que les màquines eren per tot arreu.  Els edificis modernistes semblaven pastissos i hi havia pastissos disponibles per comprar; hi  hagué conflicte, hi hagueren guerres, hi hagué fam. Després vingué la pau, noves feines, la  tecnologia i el plàstic.

La família Batllori passà per tots aquests canvis i s’adaptà als nous temps. Abans que aquests  camins del casc antic de Sants tingueren nom, aquesta família de terrissers treballava a l’aire lliure en un terreny per urbanitzar. El sol assecava l’argila i hi havia molt d’espai. El mon era  principalment horitzontal. A mesura que el seu entorn esdevingué vertical, les canonades de drenatge, les canaletes i les rajoles s’estengueren a noves alçades. L’avi Francesc Batllori visqué el sorgir de l’arquitectura ornamental i el negoci prosperà amb aquesta. Hi ha un enorme gerro ornamental a l’entrada de l’antiga botiga – aquesta n’és una de les tres reproduccions realitzades: la segona viu en el “palauet” del Celler Güell i la tercera resideix a Casa Golferichs. Després de la guerra civil, amb una economia famèlica, Casa Batllori tractà de guanyar-se el pa de cada dia fent  utensilis de cuina com paelles, palanganes i morters al seu enorme forn de totxo rodó.

L’argila encara és present a la nostra vida quotidiana: plats de cada dia, tasses de café i testos per les nostres plantes, però manca quelcom, avui dia ja no hi ha les multituds de mans expertes en el  modelatge de l’argila, explica amb emoció Andreu, qui probablement serà l’últim integrant de la saga que manté viu el negoci.

Font textos: Casa Batllori per MG, Time Out (2013), L’obrador Casa Batllori de Sants, by Manel Carrera i  Escudé (2017), Casa Batllori: l’últim reducte d’artesania terrissaire a Sants, by el3 (2007), El  último ceramista Batllori, 8 generaciones moldeando la historia de Sants-Montjuic by el Tano  (2015)

Font imatges de l’arxiu: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (AMDS)

DESCOBREIX LES OBRES ONLINE A TRAVÉS D’UNA RUTA EN EL TEU DISPOSITIU
Per a més informació sobre les altres obres d’art que participen en l’exposició, veure Exposicions relacionades