Sergi Aguilar Jardins de la Maternitat – Límit interior, llibre obert

Sergi Aguilar

Jardins de la Maternitat – Límit interior, llibre obert

***

Sabies que aquesta escultura estava ubicada originalment davant l’Arxiu de la Diputació i fou traslladada a la seva ubicació actual per a protegir els túnels subterranis que connecten els pavellons amb la cuina? L’obra de Sergi Aguilar està íntimament relacionada amb els jardins de la Maternitat, la seva ubicació a les Corts i el valor que li dona a aquest espai el seu context històric.


Sergi Aguilar – Límit interior, llibre obert

INTERPRETACIÓ ARTÍSTICA

Límit interior, llibre obert de Sergi Aguilar dialoga contínuament amb el seu entorn canviant. Las seves línies de metall tracen un espai sembla transformar-se entre la forma d’un llibre obert o tancat, depenent de la perspectiva del visitant, recordant-nos que la interpretació de la història és subjectiva i la narrativa pot canviar segons la perspectiva del visitant i el moment en que es veu.

L’obra de Sergi Aguilar sorgeix del minimalisme. Al llarg de la dècada del 1970 la seva cerca es va centrar en la relació entre les masses escultòriques de marbre que creava relacionades amb l’espai que les envolta. Al llarg de la dècada del 1980, la seva cerca es va centrar en el buit de l’espai en si mateix. Explica que la persistència de la pregunta “Com construir objectes físics que parteixin i que d’alguna manera es refereixin a la immaterialitat més pura?” és el fil conductor que recorre tota la seva carrera artística que abasta quatre dècades.

CONTEXT HISTÒRIC

Per comprendre la relació amb el seu espai circumdant, és necessari tenir en compte la immaterialitat del temps i el seu efecte vers aquest entorn. Els jardins de la “Maternitat” estan ubicats en les instal·lacions de la Casa Provincial de la Maternitat i Expòsits de Barcelona, la construcció de la qual es va iniciar tan sols un any després de l’Exposició Universal del 1888 i deu anys abans de l’annexió de Sants i les Corts a la ciutat de Barcelona. Durant aquesta època de canvi social i afegit als avenços econòmics i científics, es construïren un seguit de pavellons especialitzats en maternitat i infància; en un moment en què la mortalitat neonatal era molt elevada. Aquesta institució fou un referent en el benestar infantil, on els seus professors, nomenats pel Consell Provincial, substituïren l’ús tradicional de les monges en l’educació dels nens. També és interessant destacar que les classes s’impartien en català – el que era inusual per a l’època – i s’aplicava el sistema pedagògic de Maria Montessori (convertint-se en la primera institució de l’Estat en fer-ho).

El 1985, la Diputació de Barcelona va reorganitzar i obrir el recinte a un parc urbà. El pavelló blau és l’únic que queda amb ús hospitalari; els altres pavellons han estat rehabilitats per allotjar equipaments i serveis públics. L’Arxiu de la Diputació, davant l’estructura d’Aguilar, s’ubica junt a un carrer dedicat a José Mejía Lequerica (Quito, 1775 – Cádiz, 1813), influent professor crioll i polític d’ascendència espanyola de l’actual Equador.

Semblantment a Aquilar, a Mejía se’l coneix com a “partidari d’allò que és nou”. Va portar els ideals de la Il·lustració i la Constitució francesa a la nova Constitució Espanyola (1813) durant la seva etapa com a membre de les Cortes de Cádiz, on es va fer famós per les seves dots d’oratòria.

 

CONTEXT SITUACIONAL

Límit interior, llibre obert de Sergi Aguilar es troba a la gespa just davant l’Arxiu de la Diputació tot i així dins del recinte dels Jardins de la Maternitat. L’Arxiu s’ubica al costat de la carrer dedicat a José Mejía Lequerica. La Fundació Suñol que presenta una obra d’art de Teresa Gancedo, es troba al número 14 de l’anomenat carrer.

Font textos: Breu història del recinte de Maternitat , Diputació de Barcelona, Sergi Aguilar. Reverso anverso (2015) comisariado por Valentín Roma en el MACBA, El inframundo de la Maternitat. Xavi Casinos (2018) lavanguardia.com, Un siglo y medio en el umbral de la vida Patrycia Centeno (2004) ABC Catalunya, Viquipèdia

Font imatges d’arxiu: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)

DESCOBREIX LES OBRES ONLINE A TRAVÉS D’UNA RUTA EN EL TEU DISPOSITIU
Per a més informació sobre les altres obres d’art que participen en l’exposició, veure Exposicions relacionades

Patrocinadors i col·laboradors

Compartir