El árbol de los frutos diferentes

Inclou peces realitzades entre els anys 1992 i 2010, algunes d’elles mai abans exposades, i s’endinsa en aspectes poc coneguts del seu treball. El árbol de los frutos diferentes dibuixa un paisatge que es construeix des d’una geometria de l’imaginari.

El títol de l’exposició sintetitza bona part de la filosofia de l’artista, basada en la metàfora d’un arbre les branques del qual connecten elements molt dispars entre si, que s’extenen en l’espai formant una única estructura amb aspiracions infinites. El árbol de los frutos diferentes que planteja l’artista no té res a veure amb la representació del paisatge, ni molt menys amb la imatge de l’arbre del paradís, sinó que es tracta d’una estricta construcció mental. L’artista disposa els elements que construeixen l’arbre sobre un plafó imaginari que s’extén per tot el mur, convertint-lo en part de la pròpia obra.

En el text del catàleg, Martí Peran parla de l’art de tabular, entenent tabular com disposar i distribuir els elements sobre l’espai disponible, talment com una constel·lació secretament ordenada. Les formes diminutes, encara que independents i carregades de contingut, adquireixen nous significats en incorporar-se a una construcció més gran. El resultat d’aquesta suma és una estructura de lògica fractal en la qual els diferents elements es repeteixen i es despleguen fins crear seqüències visuals i noves formes gramaticals.

El treball de Yamandú Canosa és el fruit d’una reflexió teòrica basada en la incapacitat de comprendre el món mitjançant la seva representació, fet que el duu a la necessitat d’extendre’l sobre grans plafons. L’eina definitiva que li permet resoldre la dialèctica entre un món trossejat i la seva comprensió dispersa i estesa sobre el plafó, és La línea h, l’habitual línia amb què distribueix les seves composicions en dos hemisferis.

Tot i que juga amb la idea convencional d’horitzó, La línia h no pretén articular un paisatge, sinó que opera com un eix sobre el qual es consumen les afinitats i com a límit sobre el qual el món de les aparences conviu amb el joc de la imaginació.

Nascut a Montevideo (Uruguai), Yamandú es va instal·lar a Barcelona el 1975. Exposicions com les que va realitzar a la galeria Joan Prats el 1980 i el 1983, Bèstia al Palau Marc el 1984, Hotel Nada al Centre d’Art Santa Mònica el 1993 i Nuevas canciones el 2004, entre d’altres, confirmen la seva inscripció a l’escena cultural de la ciutat.

Un cert nomadisme l’ha dut a desplaçar-se per Europa i els EUA, però sempre amb una escala més o menys prolongada a la seva Montevideo natal, on l’any 2007 li fou concedit el Premi Pedro Figari, en reconeixement a la seva trajectòria. La seva activitat com a docent a l’Escola Eina i l’Escola Massana de Barcelona i a l’Otis College of Art de Los Angeles, i la seva dedicació a l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) i a la creació del projecte Hangar, manifesten que el seu compromís amb la cultura va més enllà de la seva pràctica com a pintor.