La mostra subratllava la manera amb què Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 – Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX. Sempre atent a l’avenç tècnic i industrial, Warhol va fer servir tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com a “propis d’una cadena de muntatge”.

Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d’una selecció d’assajos escrits per teòrics de la seva obra, l’exposició inclou una selecció de retrats de l’artista, fets per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.

Amb motiu de la celebració del desè aniversari del Premi Joan Miró, la Fundació Miró va dedicar l’any 2017 una exposició a Ignasi Aballí, galardonat amb la cinquena edició del premi.”Seqüència Infinita” és el catàleg resultant d’aquesta exposició, que proposa una aproximació a l’obra de l’artista allunyant-se de les retrospectives cronològiques per subratllar la interrelació i continuïtat dels temes fonamentals en les peces, com ara la invisivilitat o les reflexions al voltant de la teoria del color.

El catàleg “1. Llimós a la tecla” neix amb motiu de l’exposició que va tenir lloc a la que fou fàbrica Tecla Sala, ara Centre d’Art, que va comprendre més de dues-centes peces del Llimós més desconegut, des de 1970 fins a 1991, i acompanyant-les de textos corresponents a les diferents etapes del pintor.

L’any 2001 l’IVAM i el MACBA dedicaven una exposició sobre la dilatada carrera de l’artista Albert Ràfols-Casamada. Aquest n’és el catàleg resultant, que reprodueix, a més d’una selecció de les obres exposades, textos crítics sobre la tasca plàstica i literària de l’artista. 

Aquest catàleg presenta una selecció d’obres de Sergi Aguilar, acoblades sota el nom de Perimetrías, i presentades amb motiu del projecte expositiu del Cicle de grans creadors que es va realitzar a les sales d’exposicions del Monestir de Santo Domingo de Silos, l’any 2004.

Breu dossier proper al llibre d’artista que edita la barcelonina Galeria Maeght el 1975 amb motiu de l’exposició monogràfica d’Antonio Saura, i per al qual es comptaria amb la col·laboració del dissenyador Alberto Corazón. Aquí es compilen, juntament amb les reproduccions de les obres de l’artista, assaigs d’Óscar Collazos i Alexandre Cirici, articles breus d’autors com Cortázar o Tapié, i el conjunt de textos 30 notas y 30 garabatos del propi Saura.

Catàleg que complementava l’exposició El Juego del Arte. Pedagogía, Arte y Diseño (Fundación Juan March, 2019), on s’explorava la influència que tindrien les noves pedagogies del segle XIX, basades en el joc i el dibuix, en el canvi que l’art modern va introduir  en la tradició. Amb préstecs de nombroses institucions, entre les quals es pot comptar la Fundació Suñol, a El Juego del Arte, els jocs educatius dialoguen amb art, arquitectura i disseny per les seves evidents similituds formals, però també pels casos documentats d’artistes educats en els nous corrents pedagògics.

La retrospectiva organitzada pel MACBA el 1998 se centra en l’obra produïda per Barceló en la década de 1987 – 1997 generada a partir dels seus quaderns de viatge, que recullen l’experiència viscuda per l’artista a Àfrica. El catàleg reuneix els textos en francès que Barceló escrigué des del continent africà, assaigs d’altres autors i una cuidada documentació de les obres exposades.

La mostra de Chillida que oferia la Fundació Miró el 1986 presentava un discurs al voltant de les relacions arquitectura/escultura – espai/volum construït a partir de quaranta-sis peces, entre les quals es trobava la primera de l’artista en ferro. El catàleg ofereix, a més de les imatges d’aquestes obres, una compilació de textos d’autors diversos i una poesia que el poeta José Miguel Ullán dedicaria a Chillida.

Aquest catàleg suposa una antologia de cinquanta anys d’obres d’Alexander Calder seleccionades pel seu mèrit estètic sense deixar de banda cap categoria significativa de la seva producció. L’autora, Jean Lipman, amiga personal de Calder, presenta també aspectes menys habituals com la genealogia i la personalitat de l’artista. L’exposició organitzada l’any 1977 pel museu Whitney de Nova York va viatjar a la Royal Academy of Arts de Londres i finalment, i gairebé 15 anys després de la seva primera inauguració, a l’IVAM de València.