Vinculat a l’arte povera durant els seus inicis, Alighiero Boetti va ser un artista en constant evolució. Entre els anys seixanta i els noranta aborda conceptes com ara els límits, el caos, els llenguatges i les cultures, desenvolupant un treball amb una forta càrrega poètica i icònica en què interfereixen l’atzar i la casualitat. L’espectador esdevé un còmplice del joc que proposa Boetti mitjançant unes obres concebudes des de la col·lectivitat i la cooperació. L’interès de l’artista per la cultura i el pensament orientals el porta a col·laborar amb artesanes afganeses a les quals encarrega diversos tapissos, com el que rep per títol Mille novecento settantotto, en què podem observar totes les formes possibles d’agrupar aquesta data escrita en lletres. Aquest procediment connecta amb una de les seves obsessions: assajar maneres lúdiques i creatives de subvertir els sistemes d’organització que estructuren el nostre món.