Josep Guinovart

Sense títol, 1979

Barcelona, 1929 - Barcelona, 2007

Josep Guinovart va ser un dels màxims representants de l’informalisme a Catalunya, des de mitjans del segle XX. Va entrar en contacte amb la pintura gràcies a l’ofici familiar, com a pintor de parets. Aquest origen, juntament amb l’experiència d’infantesa de la Guerra Civil al poble matern d’Agramunt, van marcar la seva trajectòria, a través d’una sensible mirada cap als elements del seu voltant, i vers les problemàtiques socials i polítiques de l’època. La seva professionalització en la pintura va començar amb representacions figuratives inspirades en el món rural. El punt d’inflexió vindrà amb el viatge a París del 1953, on la visió directa de les obres de Cézanne i Matisse li provocaran un autèntic trasbals intern. Així, el 1955 funda, juntament amb Tàpies, Cuixart o Tharrats, l’efímer grup Taüll; i el 1958 entra de ple a l’abstracció. Tanmateix, les seves obres continuaran al·ludint a la realitat de l’entorn, mitjançant la intervenció i posterior inclusió de fustes, teles, eines, rostolls i grans de blat, essent properes a la pintura matèrica i a l’assemblatge. De fet, es destaca com a artista multidisciplinari, treballant en àmbits com l’escenografia, el gravat, la il·lustració o el tapís. Durant la darrera etapa, el color i el traç van reincorporar-se, en una relació d’equilibri amb els objectes encastats, a la seva obra.