Manuel Millares va tenir un paper protagonista en la creació de col·lectius com ara LADAC (Los Arqueros del Arte Contemporáneo) i el grup El Paso, importants focus d’avantguarda artística en el context de postguerra. Va desenvolupar un llenguatge pictòric propi que combinava elements de l’informalisme i l’abstracció matèrica amb una reinterpretació de l’art guanxe canari. És així que a finals dels anys cinquanta, ja instal·lat a Madrid, introdueix a les seves pintures la xarpellera, un material relacionat amb la cultura aborigen canària que va esdevenir la base de la seva producció posterior i que va dotar les seves obres de gran sensualitat. Els enèrgics forats i violents estrips sobre la tela transmeten una expressivitat radical i un fort dramatisme que s’ha relacionat amb l’obscurantisme del context social i polític a l’Espanya del moment. Alhora empra una paleta cromàtica reduïda al blanc, el vermell i el negre, colors essencials que remeten a allò primigeni. Paral·lelament als seus quadres amb xarpellera, Millares va treballar extensament amb altres suports i tècniques, com ara la pintura sobre paper i els dibuixos a tinta xinesa, on continuà explorant la seva poètica imbuïda d’elements simbòlics.