Considerat un artista total pel seu domini de múltiples disciplines artístiques, Guillermo Pérez Villalta va estudiar Arquitectura, carrera que acabarà abandonant per dedicar-se a la pintura. La seva obra està molt vinculada a la Nova Figuració Madrilenya dels anys setanta, de la que en va ser una figura central. Ha exposat la seva obra a les galeries històriques Buades o Fernando Vijande, mostrant sempre una obra compromesa amb la llibertat artística.

Durant la seva primera etapa, Pérez Villalta realitza una pintura acolorida amb clares influències barroques i manieristes que podem catalogar de neomanieristes. Amb el pas del temps l’artista abandona els colors purs per passar a emprar tons més terrosos. Les seves obres ens mostren una clara influència dels estudis d’arquitectura en la representació del vuit i de la llum, elaborant composicions geomètriques on hi introdueix elements simbòlics i mitològics. Son composicions eclèctiques, inclús laberíntiques, on els motius tradicionals i moderns dialoguen i conviuen.

La Col·lecció Suñol Soler conté diverses obres de l’artista, en gran mesura de la seva producció durant els anys setanta, i entre les quals destaquen Artistes en una terraza (1976) i El taller (1979).