3’31”

Julia Varela investiga la materialitat de les imatges en l’era de les tecnologies digitals. Sovint entesa com a un element immaterial, la imatge és una potencialitat latent i la seva representació visual depèn d’un mitjà. Part de la seva investigació implica el contacte amb indústries relacionades amb tecnologies de visualització i dispositius electrònics de darrera generació que interpreten el contingut visual per al consum i la transmissió d’imatges. La peça de vídeo de Varela prové d’una fotografia enviada per una comercial d’una empresa amb seu a Xangai, mitjançant una plataforma de comerç electrònic.

Aquesta instantània de baixa qualitat i d’aspecte trivial és processada per un sintetitzador foto-òptic que la transforma en ones de so. Una barra algorítmica llegeix i interpreta la imatge. Les dades visuals emmagatzemats a la fotografia muten en so i les seves ones s’estenen per a fer vibrar la nostra orella interna.

(Per visualitzar la proposta, poseu-vos en contacte amb la Fundació Suñol: info@fundaciosunol.org)  

Shortcut és un programa d’exposició online de treballs específics elaborats per a la nostra web a càrrec d’una selecció d’artistes. En temps de restriccions i distàncies en l’experiència de visita al museu, habilitem una drecera virtual per recolzar la producció artística i generar eines de coneixement, de reflexió i de transformació al voltant del moment present. El cicle Shortcut es nodreix de treballs específics i de material inèdit de diferents artistes per explorar i qüestionar, des d’un posicionament crític, els límits i les potencialitats del propi mitjà digital com a plataforma d’exhibició.

Julia Varela – 3’31”

Text d’Àngels Miralda

A la imatge es veu un magatzem enfosquit on els productes s’acaben de manufacturar i s’emboliquen. A fora és de nit. Al centre de la imatge es veu una pantalla LED encesa, horitzontal damunt d’una taula. No emet cap imatge; de la pantalla quadriculada només surt una llum blanca. El panell es troba entre caixes enormes que contenen plàstics protectors. A la vora de la pantalla hi ha una dona jove. Mira cap a la càmera fotogràfica a través de les seves ulleres gruixudes. La pantalla il·lumina el seu cos i cara. Duu una jaqueta d’esport verda. Col·loca una mà a la pantalla i l’altra a la seva panxa. La imatge no és cap cosa pensada o avaluada, sinó una imatge de petites dimensions enviada en un correu electrònic per aconseguir una venda. Una imatge que prova de fer que la pantalla mostri més imatges. A primer cop d’ull, insignificant. Però ja s’havia començat a formar un significat accidental.

Pots llegir el text sencer descarregant el següent document: