Lizette Nin Els noms dels carrers de can Mantega

Lizette Nin

Els noms dels carrers de can Mantega

***

A qui estan dedicats els carrers de can Mantega? Per què a ells? Un passeig al voltant del parc reuneix fragments d’història que a priori poden semblar no tenir relació. Però tenint en compte les dates en què aquests carrers foren (re)anomenats i la situació política de l’època, la xarxa de connexions es torna visible i molt rellevant per a aquesta part de Sants.


Detall Lizette Nin, Els noms dels carrers de can Mantega

INTERPRETACIÓ ARTÍSTICA

Estic provant de fer coses més alegres, és una idea que neix el primer dia que vaig fer la presentació davant dels altres artistes en l’Escocesa. Mentre explicava la naturalesa del meu treball creatiu fins ara, veia com les seves cares es posaven serioses, els deia que el meu treball parla de les meves experiències i altres coses que em travessen, totes aquestes doloroses i lúgubres.

Crec que és un bon moment com a creativa d’evolucionar no només en les maneres de fer, però també en com presento aquests temes que m’importen i que mai deixaré de treballar. La naturalesa que mor a les nostres mans, i com això mateix repercuteix en els cosos que viuen al marge que són els que gairebé sempre pateixen les conseqüències del malbaratament de les nacions més privilegiades.

Vull començar a treballar amb instal·lacions i amb mòbils que puguin ser instal·lats en arbres, i que les peces surtin de les galeries i els museus, on les persones puguin intervenir-les o robar-les. Cada làmpada o mòbil parla dels noms dels carrers que convergeixen en can Mantega, qui van ser aquests personatges i què figures els representen, quines iconografies, quins volums, o disposició.

CONTEXT HISTÒRIC

Fins fa tan sols 100 anys, aquesta zona era principalment agrícola. Josep Miracle descriu àvidament els camps de can Mantega que s’estenen fins el carrer de Galileu a les seves memòries Quatre coses del meu temps.

Amb l’auge de la Revolució Industrial, aquestes terres es cotitzaren a l’alça, oferint el que Barcelona no podia: espai. A més, el terreny de Sants era de difícil accés a Barcelona en tren i comptava amb un sistema d’aigua mercès la construcció del Canal de la Infanta, inaugurat el 1819, originalment per ajudar el rec dels camps locals, que més tard esdevingueren crucials per l’expansió i el desenvolupament de Sants.

A mesura que la terra augmentà en demanda, la seva àrea circumdant es desenvolupà ràpidament. El 1960 es va expropiar un terç dels terrenys de can Mantega per a ampliar els carrers Melcior de Palau, Rosés i més visiblement el carrer de Joan Güell, que ara travessa pel mig del terreny.

Per entendre millor les raons per les quals aquests personatges històrics foren triats per romandre immortals en les plaques d’aquests carrers, és interessant tenir en compte quan es van anomenar, o en alguns casos, quan es van rebatejar aquests carrers.

 

Carrer de Rosés: No hi ha gaire informació però l’historiador Josep M. Vilarrúbia explica que aquest carrer té el seu nom com a mínim des del 1884 i prové d’una masia existent en aquestes rodalies. El nomenclàtor de Barcelona identifica a Joaquima Rosés i Cuyàs com a propietària dels terrenys on es va obrir el carrer. Es coneix que Joaquima Rosés i Cuyàs (?-1853) estava casada amb Josep Gelabert del Coscoll amb qui tingué un fill Joaquim Gelabert i Rosés, arquitecte i un nét Josep Gelabert i Cuyàs.

A la pàgina web de la parròquia de Santa Maria del Remei (les Corts) s’explica que en una escriptura de 1846, Mª Joaquima Rosés i Cuyàs, vídua de Josep Gelabert del Coscoll i el seu fill Joaquim Gelabert i Rosés fan donació perpètua d’una superfície de 18.850 pams catalans d’una porció de terreny plantat de vinyes i conegut antigament com el Mas Vinyals. Veient que no és suficient el terreny mencionat anteriorment, en escriptura del dia 20 del mateix mes, ratifiquen la donació afegint-hi una superfície de 4.930 pams catalans.

A través de la mateixa web, vaig arribar a la conclusió que està relacionada amb Vicenç Cuyás, alcalde de les Corts el 1836 i conseller el 1842 amb Gaspar Rosés i Arús. Rosés, advocat i polític vinculat a la Lliga Regionalista, qui fou també president del FC Barcelona dels anys 1916 i 1917, de 1920 a 1921 i de 1930 a 1931 i president de la Federació Catalana de Futbol entre 1916 i 1918.

 

Carrers de Papin, Jacquard i Joan Güell: aquests carrers s’anomenen tots el 1907 i els tres personatges tenen a veure amb la industrialització de Sants.

1.Denis Papin (1647-1713) va ser un físic, matemàtic i inventor francès, més conegut per la seva invenció pionera del digestor de vapor, el precursor de l’olla a pressió i de la màquina de vapor

2.Joseph Marie Charles “Jacquard” (1752-1834) va ser un teixidor i comerciant francès conegut per crear el primer teler programable amb targes perforades (també invenció seva), el teler de Jacquard el 1801. Aquest teler, al seu torn exercí un paper important en el desenvolupament d’altres màquines programables, com ara una primera versió del compilador digital emprat per IBM per desenvolupar la computadora d’avui dia.

3.Joan Güell i Ferrer (1800-1872) va ser un industrial, polític i economista, actiu defensor del proteccionisme català. Va fer una gran part de la seva fortuna a través del tràfic i mercat d’esclaus a través de les rutes de l’atlàntic. Inicià una nissaga familiar de destacats empresaris i patricis catalans. Amb el seu consogre Antonio López com a vicepresident, Joan Güell va presidir el Cercle Hispà Ultramarí de Barcelona, en oposició a la independència de Cuba i va fer campanya contra l’abolició de l’esclavitud després que fos prohibida per la majoria dels països occidentals en aquest moment.

 

Carrer de Melcior de Palau: Melcior de Palau i Català (1843-1910) va ser enginyer de camins, canals i ports i escriptor. Durant el període previ a l’Exposició Universal (1888), va ser Enginyer en Cap de la Diputació de Barcelona, i com a tal, redactà el Pla Provincial de Carreteres de Barcelona(1879).

Aquest carrer anteriorment conegut com la del Pare Gallifa i Fivaller, fou rebatejada el 1927, durant la Dictadura de Primo de Rivera. Un any després, una jova Justa Goicoechea va començar a treballar a la fàbrica dita Tints i aprestos SA Minguell, avui coneguda per allotajar Flowers by Bornay.

 

Carrer de Violant d’Hongria, reina d’Aragó: (Hongria, 1216 – Osca, 1251) va ser una princesa real hongaresa i com a segona dona de Jaume I, reina consort de Catalunya i Aragó, entre d’altres títols. El 1943 a petició del hispanista hongarès Oliver Brachfeld es va canviar el nom del carrer per substituir el de Yolanda amb motiu de la publicació d’una biografia de la reina i com a homenatge a Hongria.

La història la descriu com “dona de talent i de caràcter”. Junt al seu espòs Jaume I, va tenir un important paper a la política de la Corona d’Aragó essent una de les conselleres més valuoses del rei, vers qui va exercí una “forta influència”.

 

Font textos: Nomenclàtor, Història dels carrers de Sants, Josep M. Vilarrúbia i Estrany, Edició Espedical per la Caixa de Barcelona, web parròquia Remeis, wikipèdia, B Nomenclàtor, Història dels carrers de Sants, Josep M Vilarrúbia i Estrany, Edició Especial per a la Caixa de Barcelona

Font imatges de l’arxiu: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (AMDS)

DESCOBREIX LES OBRES ONLINE A TRAVÉS D’UNA RUTA EN EL TEU DISPOSITIU
Per a més informació sobre les altres obres d’art que participen en l’exposició, veure Exposicions relacionades

Patrocinadors i col·laboradors

Compartir