Lizette Nin Els noms dels carrers de can Mantega

Lizette Nin

Els noms dels carrers de can Mantega

A qui estan dedicats els carrers de can Mantega? Per què a ells? Un passeig al voltant del parc reuneix fragments d’història que a priori poden semblar no tenir relació. Però tenint en compte les dates en què aquests carrers foren (re)anomenats i la situació política de l’època, la xarxa de connexions es torna visible i molt rellevant per a aquesta part de Sants.


Detall Lizette Nin, Els noms dels carrers de can Mantega

 

En Els noms dels carrers de can Mantega, l’artista dominicana Lizette Nin investiga i interpreta les biogràfies de Joaquima Rosés, Denis Papin, Joseph Marie Charles “Jacquard”, Melcior de Palau, Violant d’Hongria i Joan Güell i Ferrer en una intervenció il·luminadora pel parc de can Mantega a Sants.

Amb tècniques alternatives d’impressió Nin fa servir imatges trobades durant les seves investigacions i acuradament les doblega per donar forma a escultures de paper que funcionen com a llums. L’artista treballa amb paper que a diferència del marbre blanc, és lleuger, efímer i fàcil de trobar. 

Mentre plega i crea les seves làmpades, Nin contempla la vida d’aquestes sis persones immortalitzades: Denis Papín, l’inventor del digestor de vapor, té una connexió directa amb els principis obrers del barri; Melcior de Palau, el poeta-enginyer, va dissenyar aquests carrers ara habitats per la comunitat local; El teler de Joseph Marie Jacquard està directament relacionat amb els negocis tèxtils que van formar l’expansió econòmica i la industrialització posterior de Sants; Joaquina Rosés i Cuyas, una benefactora, recordada sobretot per les seves relacions masculines, i Violant d’Hongria, una reina amb principis polítics que intervé en les polítiques i els mandats establerts en un moment en què les dones no es tenien en compte.

I, finalment, per contra, recorda la foscor d’un altre personatge, probablement el més controvertit de tots, el de Joan Güell i Ferrer “una clara representació del mal disfressat amb dignitat i riquesa”. Fins fa poc, es considerava tabú parlar del fet que va guanyar fortuna com a conseqüència del tràfic d’esclaus que va protegir amb vehemència i, posteriorment, mitjançant l’explotació dels que treballaven per a ell.

CONTEXT HISTÒRIC

Fins fa tan sols 100 anys, aquesta zona era principalment agrícola. Josep Miracle descriu àvidament els camps de can Mantega que s’estenen fins el carrer de Galileu a les seves memòries Quatre coses del meu temps.

Amb l’auge de la Revolució Industrial, aquestes terres es cotitzaren a l’alça, oferint el que Barcelona no podia: espai. A més, el terreny de Sants era de difícil accés a Barcelona en tren i comptava amb un sistema d’aigua mercès la construcció del Canal de la Infanta, inaugurat el 1819, originalment per ajudar el rec dels camps locals, que més tard esdevingueren crucials per l’expansió i el desenvolupament de Sants.

A mesura que la terra augmentà en demanda, la seva àrea circumdant es desenvolupà ràpidament. El 1960 es va expropiar un terç dels terrenys de can Mantega per a ampliar els carrers Melcior de Palau, Rosés i més visiblement el carrer de Joan Güell, que ara travessa pel mig del terreny.

Per entendre millor les raons per les quals aquests personatges històrics foren triats per romandre immortals en les plaques d’aquests carrers, és interessant tenir en compte quan es van anomenar, o en alguns casos, quan es van rebatejar aquests carrers.

 

Carrer de Rosés: No hi ha gaire informació però l’historiador Josep M. Vilarrúbia explica que aquest carrer té el seu nom com a mínim des del 1884 i prové d’una masia existent en aquestes rodalies. El nomenclàtor de Barcelona identifica a Joaquima Rosés i Cuyàs com a propietària dels terrenys on es va obrir el carrer. Es coneix que Joaquima Rosés i Cuyàs (?-1853) estava casada amb Josep Gelabert del Coscoll amb qui tingué un fill Joaquim Gelabert i Rosés, arquitecte i un nét Josep Gelabert i Cuyàs.

A la pàgina web de la parròquia de Santa Maria del Remei (les Corts) s’explica que en una escriptura de 1846, Mª Joaquima Rosés i Cuyàs, vídua de Josep Gelabert del Coscoll i el seu fill Joaquim Gelabert i Rosés fan donació perpètua d’una superfície de 18.850 pams catalans d’una porció de terreny plantat de vinyes i conegut antigament com el Mas Vinyals. Veient que no és suficient el terreny mencionat anteriorment, en escriptura del dia 20 del mateix mes, ratifiquen la donació afegint-hi una superfície de 4.930 pams catalans.

A través de la mateixa web, vaig arribar a la conclusió que està relacionada amb Vicenç Cuyás, alcalde de les Corts el 1836 i conseller el 1842 amb Gaspar Rosés i Arús. Rosés, advocat i polític vinculat a la Lliga Regionalista, qui fou també president del FC Barcelona dels anys 1916 i 1917, de 1920 a 1921 i de 1930 a 1931 i president de la Federació Catalana de Futbol entre 1916 i 1918.

 

Carrers de Papin, Jacquard i Joan Güell: aquests carrers s’anomenen tots el 1907 i els tres personatges tenen a veure amb la industrialització de Sants.

1.Denis Papin (1647-1713) va ser un físic, matemàtic i inventor francès, més conegut per la seva invenció pionera del digestor de vapor, el precursor de l’olla a pressió i de la màquina de vapor

2.Joseph Marie Charles “Jacquard” (1752-1834) va ser un teixidor i comerciant francès conegut per crear el primer teler programable amb targes perforades (també invenció seva), el teler de Jacquard el 1801. Aquest teler, al seu torn exercí un paper important en el desenvolupament d’altres màquines programables, com ara una primera versió del compilador digital emprat per IBM per desenvolupar la computadora d’avui dia.

3.Joan Güell i Ferrer (1800-1872) fou un industrial, polític i economista català, actiu defensor del proteccionisme. Inicià una nissaga familiar de destacats empresaris i patricis catalans. La seva història és especialment rellevant per a l’artista, ja que torna a Catalunya des de la República Dominicana (lloc de naixement de Nin) després de la crisi política i l’abolició de l’esclavitud a les Antilles. A la seva tornada a Barcelona s’allista a l’Acadèmia Marítima on continua amb el tracte d’esclaus, fins i tot després que es redactin les
primeres lleis que ho prohibeixen. Així mateix Güell construeix la seva fortuna a mans del segrest i tràfic d’éssers humans, i explotant als treballadors de les seves fàbriques.

 

Carrer de Melcior de Palau: Melcior de Palau i Català (1843-1910) va ser enginyer de camins, canals i ports i escriptor. Durant el període previ a l’Exposició Universal (1888), va ser Enginyer en Cap de la Diputació de Barcelona, i com a tal, redactà el Pla Provincial de Carreteres de Barcelona(1879).

Aquest carrer anteriorment conegut com la del Pare Gallifa i Fivaller, fou rebatejada el 1927, durant la Dictadura de Primo de Rivera. Un any després, una jova Justa Goicoechea va començar a treballar a la fàbrica dita Tints i aprestos SA Minguell, avui coneguda per allotajar Flowers by Bornay.

 

Carrer de Violant d’Hongria, reina d’Aragó: (Hongria, 1216 – Osca, 1251) va ser una princesa real hongaresa i com a segona dona de Jaume I, reina consort de Catalunya i Aragó, entre d’altres títols. El 1943 a petició del hispanista hongarès Oliver Brachfeld es va canviar el nom del carrer per substituir el de Yolanda amb motiu de la publicació d’una biografia de la reina i com a homenatge a Hongria.

La història la descriu com “dona de talent i de caràcter”. Junt al seu espòs Jaume I, va tenir un important paper a la política de la Corona d’Aragó essent una de les conselleres més valuoses del rei, vers qui va exercí una “forta influència”.

 

Font textos: Nomenclàtor, Història dels carrers de Sants, Josep M. Vilarrúbia i Estrany, Edició Espedical per la Caixa de Barcelona, web parròquia Remeis, wikipèdia, B Nomenclàtor, Història dels carrers de Sants, Josep M Vilarrúbia i Estrany, Edició Especial per a la Caixa de Barcelona

Font imatges de l’arxiu: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (AMDS)

DESCOBREIX LES OBRES ONLINE A TRAVÉS D’UNA RUTA EN EL TEU DISPOSITIU
Per a més informació sobre les altres obres d’art que participen en l’exposició, veure Exposicions relacionades

Patrocinadors i col·laboradors

Compartir