Rubén Verdú Vapor Vell – La flor bala

Rubén Verdú

Vapor Vell – La flor bala

***

La violència és com una bala que travessa el carrer a tota velocitat, passant desapercebuda entre nosaltres;  no podem veure-la mentre els efectes no siguin visibles en els ulls, cossos i accions d’aquells consumits per ell.

Ruben Verdú – La flor bala

INTERPRETACIÓ ARTÍSTICA

La flor bala és un exercici que té com a punt de partida el fenomen del pistolerisme a Barcelona, que era l’expressió més dramàtica dels conflictes de classe que es produïen mentre s’expandia i consolidava l’estructura industrial del país.

La intenció és la de provocar el pensament amb una sèrie d’arguments que mostrin quina és la relació entre la por i la imatge. La flor bala fa al·lusió al “bullet flower”, un objecte exòtic de la cultura anglosaxona, que és producte de proves balístiques. Les “bullet flowers” són el resultat de l’impacte perfectament ortogonal d’una bala contra una superfície que s’hi resisteix. La força de l’impacte desfigura la bala obrint-la com una flor.

CONTEXT HISTÒRIC

D’una banda el final de la Primera Guerra Mundial el 1918 (durant la qual Espanya romangué neutral), i de l’altra el cop d’estat del General Primo de Rivera el 1923. Al mig s’ubiquen cinc anys turbulents, coneguts com “els anys del pistolerisme” en què, només a Barcelona, 424 persones van morir en els conflictes esdevinguts entre els sindicats patronals que lluitaren pel seu statu quo, contra els sindicats dels treballadors que lluitaven per millors condicions laborals.

L’espiral de violència fou conseqüència d’una vaga general revolucionària fallida i l’auge del pretorianisme (la influència política excessiva o abusiva dels militars) amb el nomenament del General Anido com a governador civil de Barcelona. Ambdues parts van recórrer a l’acció individual en lloc d’estratègies polítiques col·lectives per provocar el canvi social. Els ocupadors, espantats per la revolució russa en curs i la recent i reeixida vaga de La Canadiense de la CNT, contractaren pistolers veterans de la Primera Guerra Mundial i perdonavides locals per matar a destacats sindicalistes i treballadors. Foren recolzats pel govern i la policia, qui emprà la força i la legislació, com la Ley de fugas (1921) la qual els permeté assassinar a anarquistes amb el pretext d’una fugida en fals. Els anarquistes respongueren amb atacs contra empresaris, polítics, membres del clergue i forces de l’ordre. Aquesta espiral de violència finalment es detingué amb el cop d’estat militar del General Primo de Rivera, qui s’autoimposà com a líder, amb l’aprovació del rei Alfons XII.

Al llarg de la primera Revolució Industrial, la introducció de la mecanització resultà en la pèrdua de l’ocupació i la pobresa de molts treballadors. S’introduí el pistolerisme en conseqüència d’el Conflicto de las selfactinas i la primera vaga general de treballadors. Una de les víctimes fou Josep Sol i Padrís, director de Vapor Vell de Joan Güell, qui fou assassinat a trets per una delegació de treballadors a la seva oficina durant les escalfades negociacions.

El Vapor Vell propietat de Joan Güell, fou la primera fàbrica moderna instal·lada a Sants, quan encara era un municipi independent. Entrà en servei el 1846 durant la revolució industrial i és considerada com la indústria de vapor més antiga que es conserva a Barcelona. Es conegué popularment com Vapor Vell quan es construí una altra indústria de vapor a Sants, la fàbrica de la España Industrial, coneguda com el Vapor Nou.

Font textos: Memòria de Sants, sapiens.cat, Els anys del pistolerisme a la ciutat de Barcelona (1917-1923) by ab origine mag, wikipedia es, cat.

Font imatges de l’arxiu: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) i Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (AMDS)

DESCOBREIX LES OBRES ONLINE A TRAVÉS D’UNA RUTA EN EL TEU DISPOSITIU
Per a més informació sobre les altres obres d’art que participen en l’exposició, veure Exposicions relacionades.

Descarregables

Patrocinadors i col·laboradors

Compartir