Eduard Arranz-Bravo

Sense títol, 1991

Barcelona, 1941

Estudia a l’escola superior de Belles Arts de Barcelona, després d’estar un any pintant ininterrompudament a París. El 1966 fa una exposició decisiva sota el títol Nuevas Expresiones, que farà que els crítics es refereixin a la seva obra amb el terme Nova figuració, tot i que ell no se’n senti part.

A la dècada dels setanta, i durant deu anys, va mantenir una important col·laboració amb l’artista Rafael Bartolozzi, període en el que realitza els murals exteriors de la fàbrica Tipel i els edificis Magalluf. Arranz-Bravo també va estar present dins de l’àmbit cinematogràfic, encarregant-se de la direcció artística del film Luces y Sombras (1988) que el fa mereixedor del premi a la millor direcció artística de la Generalitat de Catalunya. Aquest no serà l’únic projecte cinematogràfic en el qual participarà, ja que continuarà fent altres films implicant-se inclús en l’escenografia. A partir de 1991 comença a freqüentar la ciutat de Nova York i el 1992 exposa a l’Exposició Universal de Sevilla, en paral·lel a diverses exposicions internacionals que inaugura durant aquells anys.

La Fundació Suñol compta amb diverses obres de l’artista, tant pictòriques com escultòriques, així com alguns aiguaforts, majoritàriament de la seva etapa dels anys setanta i vuitanta.