Durant els primers quinze anys de la seva trajectòria va col·laborar amb l’artista Eduardo Arranz-Bravo, període en el que la seva obra es va centrar en la neofiguració i el Pop Art, convertint-se en un dels seus millors exponents  a l’estat espanyol. També és durant aquesta etapa quan realitza una de les seves intervencions més rellevants, la decoració dels murs exteriors de la fàbrica Tipel, conjuntament amb Arranz-Bravo.

La Col·lecció Suñol Soler atresora diverses obres d’aquest període com Suite Verano (a) (1975) o Figura gran rosa (1978), entre d’altres. A partir de la dècada dels vuitanta, l’artista fa una lectura personal de la trans-avantguarda italiana, entre d’altres moviments propers a l’abstracció, com s’observa a l’obra Figura con teléfono (1980) de la Col·lecció Suñol Soler. Al final de la seva trajectòria artística mostra un estil renovat, amb una combinació de colors, textures i grafismes propis.