Can Mantega - Quatre coses del meu temps

“Quatre coses del meu temps: (memòries), Josep Miracle.

INTERPRETACIÓ ARTÍSTICA

Josep Miracle era escriptor i deixeble de Pompeu Fabra. Visqué la seva joventut a cavall de Sants i Poblenou. Ens explica, que per raons que desconeix, es separà dels seus pares i anà a viure a casa de la seva padrina, en el número 30 del carrer del Nord (actual Galileu) per rebre un “tractament d’aigua de mar” amb l’aigua que li portava el fill de la seva padrina de can Tunis. En un extracte del seu llibre, Miracle descriu com va anar organitzant el camp, les jornades llargues a l’hort i les hortalisses que allà es conreaven.

CONTEXT HISTÒRIC

Quan Sants encara era un poble independent i el nou canal de la Infanta portava aigua per irrigar la terra amb aigües procedents del riu Llobregat a Sants, aquesta zona era majoritàriament agrària. En aquest lloc hi havia una gran parcel·la de terra propietat de Pere Coll i Rigau, que s’estenia fins a l’actual carrer de Galileo amb una masia anomenada can Mantega. Sabem que Coll provenia d’una família humil de masovers i es convertí en un reconegut empresari i pagès. Es diu que als 13 anys deixà la seva família al Baix Empordà per anar-se’n a Barcelona i portar a terme el viatge cap a Cuba. Baltasar Parera Coll, el seu besnét, ens explica que al port de Barcelona va conèixer un capità de goleta el qual li va donar passatge a canvi de que se’n cuidés dels cavalls durant el viatge a través de l’Atlàntic.

El jove Coll va fer fortuna amb la seva fàbrica de llumins, que en aquells moments competia amb el monopoli de l’estat Espanyol a l’Havana. Fou conegut en el seu temps com el “Destructor del monopoli del fòsfor”. Desprès del seu èxit amb els llumins, va muntar una altra empresa, aquest cop de tabac, anomenada la “Sin Real Fábrica de Cigarrilos”, oficialment perquè va començar l’empresa sense tenir ni un real, però la versió extraoficial és que fa referència al fet que no era una fàbrica Real (de l’estat). Tornà a casa i des del Mas Gelabert a Pals va lluitar per reintroduir el conreu de l’arròs emprant noves tecnologies basades en la “circulació i renovació constant de l’aigua per estalviar la seva putrefacció”.

Pedro Coll Rigau és el pare de Pere Coll i Llach, conegut polític i empresari, amic del president Companys i Comissari d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya fins els Fets d’octubre (1934). Josep Pla li dedicà un dels seus Homenots.

El 1960, 42 anys després de la mort de Pedro (Pere) Coll el terreny parcel·lat s’”expropia forçosament” per estendre els carrers Rosés, Melcior de Palay i Joan Güell (que passarà pel bell mig del terreny), i construir la parròquia de Sant Joan Maria Vianney, en l’actual carrer de Joan Güell, 60. Tres anys després s’inaugura el nou parc, a les fotos del qual encara es veu la masia de can Mantega. Altres tres anys més tard, al 1966, s’inaugurà la parròquia a l’avinguda Madrid amb la presència del alcaldes franquistes del moment de Barcelona i Madrid. Des de llavors, el parc ha tingut els seus més i els seus menys. Va caure en l’oblit de les autoritats, deteriorant-se fins la seva reconstrucció el 2016.

Escoltar l’àudio (en català) llegit per Carles Ramos i Portas. Llegir un extracte del text.

Font textos: Tot Recordant en TV Costa Brava, Memòria de Sants, El Punt Avui, Visitpals.com, Masies de Barcelona, Viquipèdia.

Font imatges de l’arxiu: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) i Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (AMDS), Carta Històrica de Barcelona Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)

Josep Miracle

Can Mantega – Quatre coses del meu temps