Darío Villalba

Cabeza y 79, 1979

Sant Sebastià, 1939 - Madrid, 2018

A la meva obra, la pintura es fotografia i la fotografia es pintura. 

 

Darío Villalba neix a Sant Sebastià el 1939 en una família de llarga tradició artística. El 1957, amb tan sols 18 anys i abans d’iniciar els seus estudis a la Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, exposa per primer cop a la Galeria Alfil de la mateixa ciutat. Alhora, compagina aquests estudis amb els de Dret i Filosofia i Lletres. Un any després es trasllada a París durant uns mesos, treballant durant aquest temps al taller del pintor André Lhote. En esta época inicia els seus primers treballs fotogràfics, un registre de gran importància en la seva obra, i que habitualment combinarà amb la pintura.

Gràcies a una beca de la Universitat de Harvard es trasllada als Estats Units el 1962, donant a conèixer els seus treballs i realitzant diverses exposicions a Nord-amèrica. I cinc anys després, el 1967, torna a Europa, tot i que a Londres, ampliant el seu recorregut expositiu així com trobant una gran font d’inspiració en l’ambient urbà. El seu reconeixement internacional arriba a la dècada dels 70, d’inici el 1970 a través de la Biennal de Venècia i només tres anys després guanyant el Premi Internacional de Pintura a la Biennal de Sao Paulo. Durant aquest període exposa principalment a Europa, en espais com la Künstlerhaus de Viena, el Palais des Beaux-Arts de Brussel·les o l’Stadt Museum Bochum d’Alemanya.

Els 80, en canvi, porten el seu treball cap als Estats Units, tant en mostres individuals com col·lectives en espais de renom com la Charles Cowles Gallery, el Guggenheim de Nova York o el MoMA. Els últims anys de la seva trajectòria gaudeix d’exposicions antològiques sobre la seva obra, com la presentada el 1994 a l’IVAM, i posteriorment al Museet de Samtidskunst d’Oslo, o la retrospectiva organitzada pel Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía el 2007.

La seva obra destaca principalment per l’ús de la fotografia com a base dels seus treballs i investigacions pictòriques. No necessàriament aquestes són realitzades per ell, sinó que en molts casos les obté de diversos mitjans, descontextualitzant-les i utilitzant-les com a suport d’elements pictòrics. Aquesta podem trobar-la en col·leccions i museus com el MoMA de Nova York, el Museu Patio Herreriano de Valladolid o a Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma.

 

Sel·lecció d’obres

Sense títol , 1971

Jones , 1974

Pies Vendados , 1974

Pies Vendados , 1974

Sense títol , 1975

Sense títol , 1975

Cabeza, hombre y manos , 1976

Cabeza, hombre y manos , 1976

Sense títol , 1971

Sense títol , 1975

Jones , 1974

Sense títol , 1975

Pies Vendados , 1974

Cabeza, hombre y manos , 1976