Espai 1 La Granja Espai Cultural. Santa Perpètua de Mogoda Signes i escriptures
13.01.2023 - 26.02.2023
Signes i escriptures és una exposició itinerant de la Fundació Suñol que compta amb el suport del Programa d’Itineràncies del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Al llarg de 2022 l’exposició ha recooregut Vilanova i la Geltrú i Caldes d’Estrac, i al 2023 viatjarà a Santa Perpètua de Mogoda i Martorell.
En el decurs de la història, ha estat comú l’ús de codis i simbologies que organitzen els sentits individuals i contribueixen a la seva comprensió col·lectiva. Entre el naixement de l’escriptura i la configuració dels alfabets actuals, hi ha un lent procés evolutiu dels diferents sistemes de grafia que serveixen per representar conceptes: des dels pictogrames i ideogrames, logogrames, signes sil·làbics i lletres, fins a la paraula escrita o sonora, el sistema d’escriptura neix amb l’objectiu de desxifrar idees i facilitar la comunicació humana.
Signes i escriptures es planteja amb la intenció d’afavorir un espai de reflexió sobre el paper del signe i l’escriptura en les arts plàstiques de la segona meitat del segle XX. L’exposició dibuixa un recorregut sobre aquestes aplicacions simbòliques, com a estructuració del pensament i com a posterior expressió estètica.
Totes les obres d’aquesta exposició formen part de la Col·lecció Suñol Soler i estan realitzades des de 1972 fins a l’actualitat. Les obres escollides ens descobreixen l’ús recorrent del signe i l’escriptura en la pintura, en el collage o sobre tapís, com una lectura visual de la necessitat de comunicació per part de l’artista.
Obres de Robert Llimós, Fina Miralles, Antoni Tàpies o Zush ens proposen una determinada visió del procés de creació i la manifestació d’un llenguatge inèdit i únic, al costat d’artistes com Ignasi Aballí, Darío Villalba, Carlos Pazos o Joan Rabascall, que mostren en diferents obres unes narracions més explícites. Totes aquestes peces se serveixen del signe, de l’alfabet o de l’escriptura com a elements estructurals de composició. I és possible que aquesta inquietud unànime resulti d’una sensibilitat específica a la segona meitat del segle XX, un moment en què l’estudi del llenguatge permeabilitza tots els camps del coneixement.
Compartir