Signes i escriptures

En el decurs de la història, ha estat comú l’ús de codis i simbologies que organitzen els sentits individuals i contribueixen a la seva comprensió col·lectiva. Entre el naixement de l’escriptura i la configuració dels alfabets actuals, hi ha un lent procés evolutiu dels diferents sistemes de grafia que serveixen per representar conceptes: des dels pictogrames i ideogrames, logogrames, signes sil·làbics i lletres, fins a la paraula escrita o sonora, el sistema d’escriptura neix amb l’objectiu de desxifrar idees i facilitar la comunicació humana.

Signes i escriptures es planteja amb la intenció d’afavorir un espai de reflexió sobre el paper del signe i l’escriptura en les arts plàstiques de la segona meitat del segle XX. L’exposició dibuixa un recorregut sobre aquestes aplicacions simbòliques, com a estructuració del pensament i com a posterior expressió estètica.

Totes les obres d’aquesta exposició formen part de la Col·lecció Suñol Soler i estan realitzades des de 1972 fins a l’actualitat. Les obres escollides ens descobreixen l’ús recorrent del signe i l’escriptura en la pintura, en el collage o sobre tapís, com una lectura visual de la necessitat de comunicació per part de l’artista.

Obres de Robert Llimós, Fina Miralles, Antoni Tàpies o Zush ens proposen una determinada visió del procés de creació i la manifestació d’un llenguatge inèdit i únic, al costat d’artistes com Ignasi Aballí, Darío Villalba, Carlos Pazos o Joan Rabascall, que mostren en diferents obres unes narracions més explícites. Totes aquestes peces se serveixen del signe, de l’alfabet o de l’escriptura com a elements estructurals de composició. I és possible que aquesta inquietud unànime resulti d’una sensibilitat específica a la segona meitat del segle XX, un moment en què l’estudi del llenguatge permeabilitza tots els camps del coneixement.